Les opcions del 21-D

Amb vista al 21-D hi ha un fet evident: només 68 escons o més d’ERC, JxCat i la CUP garanteixen evitar una presidència unionista. Perquè per moltes que siguin les discussions estratègiques entre l’independentisme a ningú se li escapa que el front comú per evitar la presidència constitucionalista està garantit. En cas de majoria absoluta unionista, Arrimadas serà presidenta per molt que el PSC digui ara que no la votarà. L’altra qüestió important és qui guanyarà les eleccions i totes les enquestes indiquen que la primera plaça se la disputaran ERC i Cs. O el que és el mateix, amb Junqueras a la presó, Marta Rovira versus Inés Arrimadas. Si Cs guanya les eleccions serà un cop dur per a l’independentisme fins i tot si els unionistes no aconsegueixen formar govern. I s’equivocaran els independentistes si més enllà de la restitució del govern legítim del president Puigdemont no estableixen l’objectiu d’un pla alternatiu de govern que superi les dificultats de tenir Puigdemont exiliat i Junqueras a la presó. Si cap dels dos blocs aconsegueix la majoria absoluta, Catalunya en Comú-Podem tindrà la clau de la governabilitat. Poden optar per forçar un govern sobiranista d’esquerres amb ERC al capdavant i JxCat haurà de decidir si hi dona suport com a mal menor encara que en quedi fora. Però els comuns poden optar per l’abstenció i llavors convindrà que l’independentisme superi l’unionisme en escons. Perquè l’estratègia del PSC rau en el fet que fins i tot si queda al darrere de Cs, Iceta pugui ser president amb un govern socialista en solitari amb independents forjat amb el vot de PP i Cs i l’abstenció dels comuns atribuint-se la figura del candidat de consens ja que els comuns mai s’abstindran per fer Arrimadas presidenta. L’última opció és la del bloqueig. Llavors la presidència es mantindria en mans d’un partit minoritari com el PP per la via de mantenir el 155 un any. Fet que de ben segur pesarà molt a l’hora de les negociacions.