‘Constitución’ als de canya al mico

Aquesta setmana, entrant en un bar del poble, un home em va preguntar: “Vols dir que no faran trampes amb els resultats electorals?”. Em va sortir respondre-li: “No pateixi, les trampes ja les han fet”. Sense entrar en la qüestió que la Junta Electoral Central –la nova fiscalia postreferèndum amb llicència per prohibir qualsevol cosa– hagi rebutjat la presència d’observadors internacionals, la realitat és que sortim a jugar a peu coix. Primer, perquè el president de la Generalitat ha de fer campanya des de l’exili, mentre el seu advocat explica que si torna per prendre possessió de qualsevol càrrec quedarà immediatament detingut. Alhora, el líder polític més ben valorat pels catalans, Oriol Junqueras, ni tan sols pot fer campanya perquè està tancat a la presó. No dubto pas que podríem establir una correlació entre la simpatia que li té la ciutadania i el fet que la interlocutòria del jutge Pablo Llarena, ficant-se on no el demanen, li exigeixi abandonar la vida política. Fins i tot, ara que les enquestes i les circumstàncies indiquen que és probable que Marta Rovira esdevingui presidenta de la Generalitat i que ella és el principal fre a l’ascens d’Inés Arrimadas com a candidata més votada, apareix un informe policial que busca empastifar-la judicialment pel gravíssim delicte de fomentar la presa de decisions col·lectiva. No en va Maria Dolores de Cospedal va dir, públicament i sense enrojolar-se, que aquestes eleccions les havien convocat perquè les guanyessin “els constitucionalistes”. No els constitucionalistes de l’article 47, que parla de “gaudir d’un habitatge digne”; ni els constitucionalistes de l’article 20, que diu que tothom té dret a “expressar i difondre lliurement els pensaments”. Tampoc els de l’article 16, que determina que “ningú no podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences”. Ella es referia als constitucionalistes del 155. Els de barra lliure i canya al mico.