Jerusalem, capital

No és estrany que el president Trump sigui tan mal vist a Europa: té una

rara propensió a complir promeses electorals. Va dir que reconeixeria Jerusalem com a capital d’Israel i que hi faria traslladar l’ambaixada americana. Altres presidents ho van prometre en campanya, i després ho van deixar estar; aquest ho ha fet, amb gran escàndol diplomàtic. Res més difícil, a l’època de la postveritat, que reconèixer una evidència. El lligam històric i emocional amb Jerusalem dels jueus de tots els temps és inqüestionable. “La glòria del món és la Terra d’Israel, la glòria de la Terra d’Israel és Jerusalem, i la glòria de Jerusalem és el Temple sant”, va dir en el segle XIII Moixé ben Nahman, nat a Girona. No és estrany que Jerusalem fos proclamada capital del nou Estat d’Israel, el desembre del 1949, encara que la part oriental quedés en mans de Jordània fins que va poder ser recuperada a la guerra de 1967. Però, es pot objectar, dogmes religiosos passats no garanteixen resultats polítics futurs. ¿No podrien haver posat la capital en un lloc menys controvertit, desposseït de tanta densitat històrica? Error. Els qui han convocat la tercera intifada –ara fa trenta anys de la primera– no aspiren a cap pla de partició territorial ni a compartir algun districte de la capital, sinó al mateix de sempre: llençar els jueus al mar; si això hagués canviat, ja se sabria. Qüestionar la capitalitat de Jerusalem significa eternitzar el conflicte i relativitzar l’existència de l’Estat d’Israel com un error històric que cal esmenar.