El pla B

Quan el PP va accep­tar l’esmena del PSOE perquè el con­trol dels mit­jans públics cata­lans –TV3, Cata­lu­nya Ràdio i l’ACN–seguís en mans del Par­la­ment mal­grat l’apli­cació del 155 el mateix matí que el Senat dona­ria llum verd a l’acti­vació del polèmic arti­cle, segu­ra­ment ja tenia un pla B. O pot­ser va ser després que, cali­brant l’excep­ci­o­na­li­tat de la cam­pa­nya que havien forçat, els popu­lars van deci­dir que els mit­jans públics sen­ti­rien el seu alè al cla­tell. El seu i el dels socis de Ciu­ta­dans, és clar. En l’equa­dor de la cursa que por­tarà als comi­cis més atípics, una de les acti­vi­tats des­ple­ga­des amb més entu­si­asme pels blaus i els taron­ges és el recurs a la Junta Elec­to­ral. L’orga­nisme encar­re­gat de vet­llar per les elec­ci­ons ja ha dic­ta­mi­nat que els mit­jans públics no poden par­lar de “con­se­llers empre­so­nats”, això quan Oriol Jun­que­ras és con­se­ller i està a la presó, o tam­poc poden refe­rir-se al “govern a l’exili”, mal­grat que Puig­de­mont i qua­tre dels seus con­se­llers estan a Brus­sel·les. També es va pro­nun­ciar en con­tra de les pan­car­tes de l’edi­fici de TV3 i, afor­tu­na­da­ment, no va esti­mar un recurs del PP en con­tra d’un edi­to­rial de Mònica Ter­ri­bas. Un no parar. Ahir mateix con­si­de­rava “exces­siva” la cober­tura que la tele pública va fer de la mani­fes­tació de Brus­sel·les, mal­grat que no es va fer pro­gra­mació espe­cial. Tot per obra i gràcia del PP i Cs. Intent de con­trol, se’n diu. I per­ju­dica el peri­o­disme i a tots.