Opinió

Full de ruta

La veritat i les ombres

La humanitat encara carrega grans preguntes que semblen no tenir resposta. Quin és l’origen de la vida? Quins són els límits de l’univers? Qui és l’enigmàtic “M. Rajoy”? Són qüestions sense resoldre i segurament així es mantindran fins a l’eternitat (per cert, què caram és l’eternitat?). Viure acompanyats per l’ombra de la ignorància sembla mala cosa, però cal reconèixer que és gràcies a la insatisfacció i el dubte que els humans hem desenvolupat un admirable esperit de recerca de la llum, hem fet evolucionar la ciència i s’han redactat constitucions i decrets.

Aquest anhel ha tingut expressió artística. Durant l’edat mitjana vam omplir monestirs com el de Sixena amb representacions de sants i divinitats (per cert, què és exactament la divinitat?) que donaven una explicació internament coherent sobre la creació del món i el més enllà. Moltes d’aquelles expressions artístiques es van perdre, d’altres es van mantenir al lloc, i algunes van ser conservades en museus com el de Lleida. Vist ara, l’explicació del món i del més enllà que inspirava aquelles imatges ja no ens aporta la mateixa llum i seguretat, sinó que ens semblen fetes des de la foscor i la llegenda. L’evolució, en fi, ens converteix sempre en una colla de descreguts.

Dilluns, unes quantes obres del Museu de Lleida van ser enviades a Sixena. Hi havia una sentència d’un jutge que posava llum sobre el cas, un decret que posa sota control el Departament de Cultura i de la resta del govern català, i una Constitució que dicta negre sobre blanc què s’hi pot fer i què no s’hi pot fer, a l’Estat. Espanya es diu a ella mateixa que per fi ha conquerit la veritat i l’ordre, els partits autodenominats constitucionalistes afirmen que el 155 ha fet tornar Catalunya a la normalitat (què diantre és, la normalitat?), i l’univers descansa per fi lliure de caos.

És curiós, però, que havent-hi aital ordre, una sentència s’hagi de fer complir enviant antidisturbis a un museu; que els jutges hagin de retorçar el relat dels fets fins als límits del deliri per mantenir polítics a la presó, i que una Constitució, que suposadament ha de tenir l’aval dels ciutadans, s’hagi d’imposar a Catalunya a cops de porra i de 155. No els planteja dubtes? Volen ser un estat evolucionat, però els està quedant un país de llegenda negra i presons fosques. (Per cert, qui caram deu ser “M. Rajoy”?)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.