21-D: no mirem a la Xina

Bé, sem­bla que ja és una cons­tant: en aquesta bata­lla pacífica però no pas incru­enta que estem lliu­rant con­tra el neo­fran­quisme, s’ha posat de moda citar els pen­sa­dors xine­sos de l’any de la picor. Aquí salta una citació que el gene­ral i filòsof Sun Tzu va dei­xar dit al seu Art de la guerra. Allà, una ocurrència del polític Han Fei Zi, immor­ta­lit­zada a l’obra Els homes i la llei. I és així que, tot posant cara de des­co­brir la Medi­terrània, recor­dem que “la inven­ci­bi­li­tat ha de ser en un mateix”, que “si no pots ser fort però tam­poc dèbil, seràs der­ro­tat”, que “l’únic camí per gover­nar bé és no seguir nor­mes immu­ta­bles” o –si és que ara no m’he fet un embo­lic amb els links– que els pali­llos de men­jar no s’han de dei­xar mai encre­uats damunt del bol perquè és de mala edu­cació. Doncs què volen que els digui? Ser­vi­dor es va empas­sar molts pèplums de petit i és més de clàssics romans. Va de cita­ci­ons, la cosa? Doncs no ens fem els ori­gi­nals. Titus Livi ens des­criu a la magna obra Ab urbe con­dita la humi­li­ació que els romans van rebre de part dels gals després que aquests asset­ges­sin Roma i obli­gues­sin els seus defen­sors a con­tra­pe­sar amb or el ganxo d’unes roma­nes on ells havien dipo­si­tat els pesos cor­res­po­nents. Els vençuts van ado­nar-se que les roma­nes esta­ven tru­ca­des i van pro­tes­tar amb vehemència. Ales­ho­res... S’ho creu­ran? El gene­ral gal va aga­far la seva espasa i la va afe­gir a un dels gan­xos con­tra­ris per deses­ta­bi­lit­zar encara més la barra. Va ser quan va dir clar i cas­tellà la frase que tots recor­dem: “Vae vic­tis!” (ai dels vençuts!)... Sem­blava que l’Estat espa­nyol ja en tenia prou esca­nyant-nos les finan­ces i desac­ti­vant la decla­ració d’inde­pendència, però no: ja ha arri­bat Sixena, i després caurà l’escola inclu­siva cata­lana, i TV3, i tot aquest model de ciu­ta­da­nia que tan bé ha inte­ri­o­rit­zat els valors de la democràcia i la res publica... Quan ens des­vet­llem de l’esta­bor­ni­ment i pro­tes­tem res­pec­tu­o­sa­ment, pata­pam, ens caurà l’espasa de la justícia. Sobre quin pla­tet? Ja ens ho podem ima­gi­nar. Començaran els judi­cis con­tra els pro­ces­sats i ales­ho­res ja no serà una presó pre­ven­tiva. Sí, és clar, ens que­darà el Tri­bu­nal d’Estras­burg, el de la Haia... Tan­ma­teix, quants anys hau­ran pas­sat? Com tin­drem ales­ho­res la nació? Qui se’n recor­darà, dels pre­sos i els exi­li­ats? Dei­xem-nos, doncs, d’ori­en­ta­lis­mes. O anem a votar tots el 21-D i gua­nyem o... ai de nosal­tres!