El fotògraf de Lodz

El fotògraf Henrik Ross (1910-1991) va ser emprat pel Judenrat perquè, durant l’ocupació nazi, realitzés fotografies d’identificació dels jueus confinats al gueto de la ciutat polonesa de Lodz. Els ocupants només van proporcionar-li material per al treball assignat, però, aconseguint fotografiar fins a dotze persones en un sol negatiu, va aprofitar la pel·lícula restant per a una altra tasca, que va fer amb l’ajuda de la seva esposa, Stefanie: documentar les condicions de vida al gueto, on van morir desenes de milers de persones, i les cues per a la deportació als camps d’extermini. Aquesta feina clandestina va dipositar-la en caixes que va enterrar fins al moment de l’alliberament. L’any 1961, Ross va testimoniar en el judici contra Adolf Eichmann, el buròcrata nazi que va organitzar el confinament i la deportació de jueus polonesos.

Henryk i Stefanie Ross apareixen a Records del judici Eichmann, documental del 1979 realitzat pel cineasta David Perlov (autor d’un diari filmat que constitueix una obra cinematogràfica singular i sempre sorprenent) per a la televisió pública israeliana, que va fer-ne una sola emissió i que, com si no l’interessés una forma de memòria personal com la que conté, va guardar-lo als arxius. Tampoc Perlov, com li era habitual, va fer res per continuar-lo fent visible. Mort el cineasta, la seva filla Yael Perlov va trobar fa uns anys la pel·lícula i va procedir a la seva restauració amb la col·laboració de Liat Benhabib, directora del Yad Vashem Visual Center, que reuneix la memòria audiovisual de l’Holocaust. Així és que l’any 2011, trenta-dos anys després de la seva realització, va començar a circular Records del judici Eichmann. Fa dos dies, presentat per Yael Perlov i Liat Benhabib, el film va projectar-se a la seu de Barcelona de la Filmoteca de la Generalitat dins del seminari La vida de les històries/El testimoni filmat que, a la UB, va reflexionar sobre com filmar els testimonis de l’Horror. El cas és que, avançant-se a la sensibilitat recent per la memòria subjectiva, Perlov va registrar els records que del judici Eichmann tenien alguns dels testimonis i alguns dels que van seguir-lo sense arribar a comprendre com havia pogut esdevenir aquell genocidi i com aquell home, d’aparença tan normal, havia estat capaç d’organitzar-lo. Hi ha molts moments inoblidables en aquest documental, com ara quan se’ns fa saber que, després de fotografiar el gueto de Lodz, Henryk Ross va abandonar la fotografia. Per sempre més.