Dijous

El vicepresident Junqueras, acompanyat del conseller Forn, passa setze hores al dia tancat dins d’una cel·la de dotze metres quadrats de la presó d’Estremera. Els ferits per les càrregues policials del passat 1 d’octubre van ascendir a més de mil. Les finances de la Generalitat, intervingudes. 712 alcaldes (tres de cada quatre dels que hi ha al país) han estat o poden ser citats a declarar. Els pacífics Jordi Cuixart i Jordi Sànchez maten les hores a Soto del Real acusats de ser els propagadors de les més grans violències. Les llibertats d’expressió i reunió estan permanentment qüestionades per aquest estat d’excepció encobert. Els tentacles del 155 promocionat pel PP, Cs i el PSOE de Pedro Sánchez i Miquel Iceta allarga els seus tentacles al llarg de l’administració catalana. L’extrema dreta campa impune pels nostres carrers. El president de la Generalitat i quatre dels seus consellers viuen exiliats a Brussel·les. Desenes i desenes de ciutadans –mestres, actors, humoristes, forners, bombers, cantants, cambrers, tuitaires...– són acusats de delictes d’odi gràcies a unes filigranes legals difícilment assumibles en un estat que es diu democràtic. La justícia espanyola ha recuperat figures del passat i ha reinterpretat delictes a la carta per tal de crear aquesta sensació d’impunitat que fa que avui massa gent s’autocensuri conscient que a la Catalunya del segle XXI emetre una simple opinió pot comportar represàlies.

Així, autocensurats i temorosos, és com ens volen. I aquesta és la manera com volen guanyar unes eleccions que van convocar per no perdre-les. I saben que només la por o el desencís i la decepció en les files independentistes els pot portar a la victòria. Saben que només la normalització de la repressió els permetrà sumar més vots i fer-nos retrocedir quaranta anys. Arrasar-nos, com deia Albiol. No els ho podem permetre: dijous vinent hem d’omplir les urnes de vots contra la foscor, la imposició i la violència. Per nosaltres i pels que ens han precedit. Però sobretot pels que han de venir, als quals hem de deixar un país lliure, democràtic i decent.