‘Free Catalonia’

Free Cata­lo­nia from Spain. Una amiga em lliura una cas­set edi­tada l’any 1992, poc abans de la cele­bració dels Jocs Olímpics de Bar­ce­lona –han pas­sat vint-i-cinc anys–. Molta gent jove ja no sap què és una cas­set: consta de dos car­rets en mini­a­tura pels quals passa una cinta magnètica, tot ple­gat pro­te­git per una car­cassa de plàstic. Va ser el prin­ci­pal for­mat de difusió entre els anys setanta i noranta.

Aquesta que m’entrega fou edi­tada pels Amics de Joan Balles­ter en record d’un acti­vista (1913-1980) d’una enorme pro­jecció en aquell temps: pro­pa­ga­dor des dels anys cin­quanta de cam­pa­nyes a favor de la llen­gua cata­lana, dele­gat de l’Obra del Dic­ci­o­nari Català-Valencià-Balear d’Antoni M. Alco­ver i Fran­cesc de Borja Moll, autor del mani­fest Per una consciència de país, jut­jat i empre­so­nat a la Model per haver publi­cat un mapa dels Països Cata­lans, edi­tor d’assa­jos polítics amb el lema –ben popu­lar lla­vors– “entre tots ho farem tot”, autor de mol­tes altres obres, i mem­bre de l’ano­me­nat Con­sell Naci­o­nal Català.

S’acos­ta­ven els Jocs, i es reu­ni­ren un ampli grup a la seu d’Audi­o­vi­su­als de Sarrià per gra­var un lema, un eslògan can­tat, i expli­car així als visi­tants estran­gers que “Cata­lu­nya té una iden­ti­tat dife­ren­ci­ada, i també la ferma volun­tat de defen­sar-la”, segons s’expressa a la caràtula de la cas­set.

És una tonada breu, amb la veu de Cel­doni Fonoll, però el més entra­nya­ble –ara que han pas­sat vint-i-cinc anys– és la gent que es va aple­gar per can­tar-la: Gemma Agui­lera, bibli­o­tecària; Avel·lí Artís-Gener Tísner, escrip­tor; Lloll Ber­tran, actriu; Paco Can­del, escrip­tor; Josep-Lluís Carod-Rovira, dipu­tat; Enric Català, engi­nyer; Teresa Comas, filòloga; Sílvia Cóppulo, pre­sen­ta­dora de tele­visió; Fran­cesc Fer­rer i Gironès, sena­dor; Joan Gar­robé, músic; Lluís Gavaldà, can­tant del grup de rock Els Pets; Ari­adna Gil, actriu; Eze­quiel Gui­llem, músic; Joan Josep Isern, crític lite­rari; Ramon Llumà, alcalde de Sol­sona; Assumpció Maresma, peri­o­dista; Maria Martínez, can­tant de rock; Vicent Par­tal, peri­o­dista; Ermen­gol Pas­sola, secre­tari dels Amics de Joan Balles­ter; Mont­ser­rat Puma­rola, bibli­o­tecària; Pilar Rahola, peri­o­dista; Isa­bel-Clara Simó, escrip­tora; Fer­ran Sori­ano, escul­tor; i Joan Triadú, escrip­tor i peda­gog.

Es pre­te­nia que fos un himne a core­jar pel jovent català durant els Jocs Olímpics, i així fer patent la nos­tra rea­li­tat als espec­ta­dors estran­gers. És una tonada repe­ti­tiva, por­tada a dife­rents tons. I no podem dir que l’aplec de tan­tes veus –la majo­ria llecs en matèria musi­cal– donés uns resul­tats gaire esca­ients. Més volun­tat que no pas altra cosa, i el desig ferm de pro­pa­gar uns fets i unes cir­cumstàncies que encara ara estem denun­ci­ant!

En fem home­natge, perquè ells –jun­ta­ment amb molts d’altres– foren pre­cur­sors!