Independència de cucut

És a l'escena final d'El tercer home d'Orson Welles quan Harry Lime, l'home corrupte que ven ampolles de penicil·lina rebaixades amb aigua en els anys posteriors de l'última gran guerra, diu a Holly Martins, antic amic seu i perseguidor: «Al capdavall, tot plegat, no és tan horrible. A Itàlia, durant trenta anys, hi va haver guerres, terror, assassinats i vessament de sang... però hi van sorgir Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i el Renaixement. A Suïssa van tenir amor fraternal, 500 anys de democràcia i de pau. ¿I què n'ha sortit, de tot plegat? El rellotge de cucut.» Vaig sentir que ho deia no fa gaire Francesc Serés en una presentació de contes russos a La Llibreteria –sense pensar a indicar, però, que la frase era de Welles– i he llegit fa pocs dies que ho recordava també Sánchez-Piñol en un article al diari germà d'aquest. La tradició, no obstant, diu que el rellotge de cucut es va inventar a la Selva Negra i no a Suïssa. Ningú no sap exactament a on o quan o qui va ser el primer que va fer-ne un. Ningú no sap tampoc per què hi va posar un cucut i no, per exemple, un orangutan, encara que no costa gaire de suposar que la idea deu tenir alguna cosa a veure amb el fet que els rellotges de cucut s'adornen amb arbres i plantes i fulles i ocells i tot de floretes. Què hauria passat si aquest rellotge s'hagués inventat a la Itàlia del Renaixement? Potser avui ens despertaríem amb el retruny dels canons, de les primeres bombardes i dels primers arcabussos. La violència de despertar. Hi ha dematins que els de casa ens adormim de tan suau com és el soroll que fa el despertador de tauleta. Millor així, potser. Però hi ha pobles com Catalunya que sembla que volen despertar-se sense fer fressa. Poble heroic com el de Guillem Tell. Que només fa mal a una poma.