Els banquers anarquistes

Davos és aquell indret de Suïssa que abans atreia els tuberculosos rics de tot Europa i que ara atreu esquiadors i capitalistes. Aquests darrers hi celebren un aplec anual, en companyia de governants i polítics d'arreu del món, alguns dels quals han de pagar una picossada important perquè els permetin assistir-hi. Anys enrere, al president Pujol li agradava anar-hi i s'hi feia acompanyar de càmeres i periodistes, de manera que sempre teníem informació detallada de l'aplec de Davos. Aquesta setmana s'ha celebrat i hi ha assistit el president Zapatero, com no podia ser altrament ara que presideix la UE. El tema de fons de la reunió d'enguany ha estat la pugna entre polítics i banquers sobre la reforma del capitalisme. Els polítics volen establir unes regles més severes i un control més estricte del funcionament del sistema financer. Els banquers ho refusen. Liberals com són, argumenten que un excés de regulació espantarà els inversors i perjudicarà el moviment econòmic necessari perquè es generi creixement. És una disputa que perfila una de les claus del món actual. Qui va començar el combat amb una intervenció vehement –després d'un sorprenent preludi en el mateix sentit ni més ni menys que de la presidenta de Suïssa– va ser Nicolas Sarkozy. Ara feia mesos que el president francès no parlava de refundar el capitalisme, aquell concepte que tant repetia a finals del 2008. El va reprendre a Davos i va recordar als banquers que, si no hagués estat per la intervenció dels estats a finals de 2008, s'hauria arribat a «un col·lapse total de conseqüències imprevisibles». Els banquers li van respondre amb la cançoneta de sempre: no regulacions ni exigències ni lleis. Liberalisme, lliure mercat. I és que els banquers han après la lliçó. La crisi de finals del 2008 els va ensenyar que poden prendre tants riscos com vulguin perquè, quan la cosa estigui a punt de petar, com va passar aleshores, ja sortiran els estats a evitar el desastre amb les seves reserves i la màquina d'imprimir diners. Mentre això no passi, llibertat i alegria. Mans lliures per anar fent i desfent, trafiquejant i embutxacant.