Les inconfessables de Salvador Dalí

No cal recordar Ovidi per desmentir els que diuen que la cultura no serveix per a res. Per exemple, Catalunya sense la cultura no existiria, cosa que no recorden els polítics ni la gent insensible. Si Ovidi m’ha ajudat des de petit a curar el mal d’amor amb els Remeis d’amor –edició catalana de butxaca, per a qui ho necessiti–, per a l’ofuscació sempre he preferit la música o algú que ha estat més enllà que el rock and roll: Salvador Dalí. Gràcies a l’oblidat JIM (Joan Illa Morell, el Faraó), el vaig poder conèixer. Els asseguro que l’hauria de receptar la Seguretat Social perquè Dalí és un antídot pràcticament per a tot. També deia parides, però algú seria capaç avui de qualificar Guimerà de “pederasta, putrefacte i pelut” sense petar-se de riure?