Tribuna
Astutament alçats
Astúcia és veure o fer veure allò que convé, habilitat i enginy per enganyar o evitar l’engany, capacitat de maniobra i intel·ligència mundana. L’astúcia és prudència, estratègia, tàctica, estratagema, sagacitat, perspicàcia, enginy, truc, trampa, parany. Mà esquerra, diplomàcia, picardia, ficció, mentida, engany, insídia, perfídia.
La serp és el signe de saviesa/astúcia que el faraó lluïa sobre el seu cap. La serp, la coneixedora del bé i del mal, habita l’arbre de la ciència del jardí de l’Edèn. La serp, salvadora del poble, és alçada al desert per Moisès. El rei Salomó passa a la història com el rei savi/astut per excel·lència. Posteriorment, Jesús diu: “Sigueu astuts (prudents, savis, intel·ligents) com les serps i purs (íntegres, intactes, innocents) com els coloms.” Astutament, predicadors cristians ometen la primera part de la frase… i diuen que ho fan per prudència. Les jerarquies eclesiàstiques es reserven l’astúcia mundana per a elles i tracten de mantenir el poble en la ingenuïtat i simplicitat plàsmica dels ximplets. Xirinacs, en canvi, deia: “Sigues serp amb les serps i colom amb els coloms.”
Les tradicions pietistes jueva i cristiana criminalitzen la serp, l’astúcia (perfídia dolenta) suprimint el transcendiment contradictori del bé i del mal. En conseqüència, en resta una prudència i una saviesa innòcues i benpensants. Aquesta línia, degrada i superficialitza el concepte d’astúcia. Actualment, l’àmbit jurídic només aplica el significat pejoratiu d’astúcia, com a circumstància agreujant d’una responsabilitat criminal.
De creure en una ànima d’ànimes comuna, passarem al monoteisme (una), al politeisme (moltes), a l’ateisme (absència de divinitat). Les relacions entre els déus personalitzats estan amarades d’intrigues, de trampes, de mentides. En resum, l’astúcia és la relació sàvia i perspicaç, no entre estructures, ans entre persones, tant que l’astúcia esdevé mitjà de comunicació essencial entre els éssers divins.
Aquest Nadal és per a la nació catalana un veritable renaixement de la República Catalana independent i una clara oportunitat de millora de la pau a la terra. Astutament alçats, amb l’empenta de tota la nostra força emocional i interior, no defallim. Actualitzem el que fem, per afrontar amb èxit situacions desfavorables i de risc a cada moment. Ens hem anat adaptant i ens hem recuperat i desenvolupat positivament davant les nombroses circumstàncies adverses. Som tota una gran potència en resiliència o astúcia psíquica.
La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la terra (Xirinacs).
No demanem permís; l’actitud és la que ensenya.