Parlar clar i castellà, si cal

La campanya electoral passada ha ensenyat que l’espanyolisme ha encertat amb la tecla per despertar, mobilitzar i aglutinar el seu electorat. La fórmula utilitzada ha estat tan fàcil com miserable; acusar els rivals polítics de mentir i fer-ho mentint tu molt més encara del que dius que els altres menteixen. Amb la munició de la mentida, Inés Arrimadas s’ha passat la campanya atemorint la gent i dibuixant una Catalunya catastròfica, una ruïna moral, ciutadana i econòmica en tota regla. Ciutadans ha capgirat la realitat fins al punt de canviar el nom de les coses i els conceptes. Ara del debat polític en diuen fractura social, de la llibertat de càtedra en diuen adoctrinament i de Catalunya en diuen Espanya.

La mostra que els seus plantejaments són falsos es va viure la mateixa jornada electoral del dia 21, quan la “fractura social” que tan pregona Ciutadans no va aparèixer per enlloc. Tothom va anar a votar al seu col·legi, uns pel groc i d’altres pel taronja, i que se sàpiga ningú es va barallar i tothom va respectar el vot de l’altre.

Però el missatge de Ciutadans ha calat. I ara hi ha centenars de milers de catalans que consideren que això de la independència va en contra d’ells, en contra del seu sentiment més íntim d’espanyols i també en contra dels seus interessos i drets més fonamentals. S’ha de tenir present aquesta realitat i cal reaccionar i plantar cara a les falsedats d’Arrimadas, Rivera, Carrizosa i companyia. Amb arguments, cal trepitjar les ciutats on el vot espanyolista ha ensenyat les seves cartes i explicar clar i castellà, si cal, que això de voler construir la República de Catalunya no va en contra de ningú, sinó a favor de tothom.