Se’ns gira feina

Tothom té dret a marcar el perfil que vulgui. ERC ha de pair que no ha estat el partit independentista més votat i té el dret a creure que part de la culpa és d’un discurs, el de la restitució, trampós, de JxCat. La CUP ha d’analitzar per què gent que l’havia votat ara ho ha fet per Puigdemont, no pas per ideologia, obvi, sinó justament per donar suport a la institució. Puigdemont era el vot més trencador amb Espanya. I JxCat haurà de demostrar que l’eslògan de campanya era més que un eslògan i que la restitució no només es vol, sinó que és possible. Però aquest període de temps és finit. I més amb un PP que intentarà burxar en aquestes possibles divisions i que ja ha marcat el ple de constitució del Parlament per al 17 de gener, abans del termini màxim. Els tres partits del 155 encara no han perdut l’esperança de governar, tot i tenir minoria al Parlament i, mentre vuit dels diputats independentistes no puguin votar, esgotaran totes les opcions. No oblidin que el terreny de la guerra bruta continua obert.

Però, deia, la realitat és la que és i el bloc independentista no té altra opció que posar-se d’acord. La impossibilitat d’una trobada física entre Puigdemont i Oriol Junqueras complica les coses, però ja trobaran la solució. Cal eliminar el 155 al més ràpid possible i tots en són prou conscients. Ara, i un cop hi hagi acord, el que sigui, per a la investidura, què? És obvi que no es pot tornar a fer el mateix. L’objectiu final sí que és el mateix: la independència i el desplegament de la República. Però, com i amb quins terminis? Caldrà un full de ruta clar i explicable.

I caldrà, sobretot, ser conscients de la realitat. I la realitat és que un 25% de la població del país ha votat un partit que va néixer únicament i exclusiva per aniquilar culturalment i política la nostra nació. Tothom que els va votar ens volia aniquilar? Segur que no. Hi ha haver gent que es va sentir agredida, gent que va tenir por... gent que, simplement, va reaccionar a una possibilitat real. Barris rojos s’han convertit en taronges sense importar-los les mesures econòmiques ultraliberals a què van donar suport. I caldrà treballar per revertir això, caldrà treballar als barris, caldrà crear ponts de diàleg amb els comuns, amb el PSC... i amb els unionistes. Caldrà treballar molt. L’objectiu final s’ho val.