3 de juny

No, no m’he equi­vo­cat. Ja sé que avui és 3 de gener i que encara fal­ten sis mesos per al 3 de juny. Si he triat aquest títol és perquè fa dies que sento que és una de les dates pro­ba­bles en què es podrien tor­nar a cele­brar elec­ci­ons. Això sem­pre que no s’hagi acon­se­guit inves­tir cap pre­si­dent. De moment, però, cap dels actors de l’inde­pen­den­tisme en vol par­lar ober­ta­ment. No m’estra­nya. Seria reconèixer i adme­tre el fracàs. L’objec­tiu és arri­bar a prin­ci­pis de febrer amb el govern cons­tituït que per­meti inves­tir pre­si­dent i obrir una nova etapa. Si la rea­li­tat –amb l’ajuda de les lleis espa­nyo­les– s’imposa, hau­ria de ser amb un nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Però ja ho veu­rem. Ja que, a part de les nego­ci­a­ci­ons i els pac­tes, tot depèn. I no només del que passi demà. Si Oriol Jun­que­ras surt de la presó, els repu­bli­cans apli­ca­ran l’argu­ment de res­ti­tuir el govern legítim –des­tituït pel 155– que ha exhi­bit Junts per Cata­lu­nya per defen­sar que, si Puig­de­mont no pot tor­nar, qui ha d’assu­mir la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat és el vice­pre­si­dent. Però, i si el pre­si­dent Puig­de­mont torna, que és molt pro­ba­ble, ja que no hi té res a per­dre, al con­trari, què passa? ERC no li donarà suport per inves­tir-lo de nou en el càrrec perquè es pugui res­ti­tuir allò que ens van pren­dre per força i que les urnes han permès res­ca­ba­lar? Els movi­ments que es veuen no fan ser pre­ci­sa­ment opti­mis­tes. És dece­be­dor i m’entris­teix veure com des d’una banda i l’altra es van dis­tan­ci­ant més les posi­ci­ons i no pas acos­tant-se, com hau­ria de ser desit­ja­ble en un moment d’autèntica emergència naci­o­nal. Cada vegada tinc més clar que pro­ta­go­nit­zen una segona part de La vida de Brian a la cata­lana on les fac­ci­ons pales­ti­nes es per­dien en dis­qui­si­ci­ons estèrils en comp­tes d’anar ple­ga­des amb un objec­tiu comú. I així aca­ba­ran divi­dits. Quan se n’ado­nin ja no que­darà país pel qual llui­tar perquè l’hau­ran per­dut pel camí. Per això crec que, si aquests dies no s’hi posen de veri­tat, abans del que ens pen­sem ens abo­ca­ran a les urnes. I diuen que podria ser el 3 de juny.