La competició

El PP colla Ciutadans perquè faci un pas endavant i intenti formar govern. Un moviment que, no cal ser molt hàbil en matemàtiques, està destinat al fracàs. Els d’Inés Arrimadas, amb les sumes i restes fetes, ho han descartat des de l’endemà mateix de les eleccions. Cs ha guanyat en escons i en vots, però no ha assolit el segon gran objectiu que es proposava: que les forces constitucionalistes guanyin les independentistes. L’estancament del PSC, la sobirana patacada del PP i el creixement dels partidaris de l’estat propi ho han impedit. Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP tenen majoria absoluta a la cambra catalana. No hi ha alternativa.

Amb aquest panorama, Ciutadans rebutja anar a una sessió d’investidura d’Arrimadas que serviria per exhibir la primera posició en el podi electoral, però que consideren que els acabaria desgastant. Els populars, encara en xoc per uns resultats que confirmen que els seus socis se’ls han cruspit fins a enviar-los al grup mixt, els pressionen perquè facin valer el resultat. Així d’ençà del 21-D. La topada pels comicis catalans s’albira com la primera de les moltes que vindran entre els blaus i els taronges. El PP veu amb horror com el seu col·laborador se li menja terreny i votants. Ciutadans estava bé mentre era petit i el seu paper es limitava a donar suport als de Mariano Rajoy. Ara que creix no fa ni mica de gràcia. La competició es recruarà.