Investidura

Regna la confusió. Els partits polítics estan enrocats. Les proclames de restitució es contraresten amb la frivolitat dels comentaristes que amb total desimboltura proposen i retiren candidats o reclamen passes al costat, endarrere o endavant. De moment hi ha poques certeses: els resultats de les eleccions, la data de constitució del Parlament i una possible data per al debat d’investidura.

Del resultat de les eleccions es desprèn una composició de la cambra amb tots els diputats i diputades electes que no tindran cap problema per retirar la seva acta corresponent. Els dubtes comencen després: els que són a l’exili i a la presó podran votar? Com ho faran? Convé ara recordar que la història del Parlament des del 1980 té diversos exemples de governs de coalició i de sumes de vots que han deixat fora de l’escena de la governança la força política més votada. La composició de la mesa resultarà doncs de la combinatòria propiciada pels resultats electorals i no pels desigs explícits o ocults de Ciutadans o del PP. Convé recordar també que en aquests moments el govern (a la presó, a l’exili o a Catalunya però als llimbs) seria un govern en funcions amb poders limitats. La incertesa s’agreuja per la investidura: no hi ha mecanismes per a un debat a distància, si no és posant encara més a prova la solidesa i la credibilitat de les institucions parlamentàries. Tècnicament és més fàcil (però d’una gran complexitat) que Puigdemont torni a ser elegit i investit president que veure’l presidint la sessió d’investidura des del banc del govern restituït. El dilema és per als convocants de les eleccions, el PP, que poden acabar fent mofa de la democràcia que diuen que representen. Fet i fet, un “fracàs colossal”, segons paraules de Jordi Amat. Primer, com es pot investir? Segon, deixaran investir? Tercer, què es pot fer un cop investit? Regna la confusió.