Involució i impunitat

Dimecres vinent es constitueix el Parlament i no sabem si Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn podran assistir al ple. Els consellers a l’exili tampoc no han aclarit si renunciaran als seus escons perquè la seva absència a l’hemicicle no amenaci la majoria absoluta independentista. En total, són vuit diputats prorepública amb un interrogant. En l’estrena del nou Parlament s’haurà d’elegir el nou president o presidenta de la cambra i la resta de la mesa que obrirà la legislatura amb l’intent de l’enrevessada investidura telemàtica de Carles Puigdemont des de Brussel·les, amb el criteri en contra dels lletrats. La incertesa s’ha instal·lat al Parlament i mentrestant, a Madrid, Forn, Sànchez i Cuixart havien d’abraçar la legalitat espanyola com a prova que no reincidiran en els presumptes delictes que se’ls atribueixen i avançaven les seves renúncies a futurs càrrecs públics en cas que l’independentisme intenti desplegar la República. La vergonyosa desfilada argumental (de què es vantaven els mitjans espanyolistes per humiliar encara més els empresonats) difícilment convencerà el jutge Pablo Llarena perquè els deixi en llibertat. Hi ha mitjans especialistes a avançar què decidiran els jutges, i diuen que aquest cop, tampoc. El respecte als drets dels electors, al Codi Penal, a les lleis, a la democràcia, no importa a ningú. La impunitat s’ha fet la veritable reina del règim monàrquic espanyol.