Calendari i escola

Es parla molt del nou calen­dari esco­lar i sem­bla que aquest sigui el tema més impor­tant del moment esco­lar. Sóc dels qui pen­sen que cal can­viar-lo, fins i tot crec que hem estat poc ago­sa­rats, però ho estem fent sense tenir en compte la comu­ni­tat edu­ca­tiva i, sobre­tot, mare­jant la per­diu i donant al tema una importància fora mida perquè n'obli­dem d'altres veri­ta­ble­ment impor­tants.

Si tots penséssim que l'alumne ha de ser-ne el més bene­fi­ciat, pos­si­ble­ment ens seria més fàcil l'entesa i el progrés. Pot­ser, però, el que fem és posar al davant les velles rancúnies i des­con­fi­an­ces i els interes­sos par­ti­cu­lars, sense tenir en compte el bé comú –rei­vin­dico aquest con­cepte– ni el que es neces­sita en veri­tat. Tenim clar que la renúncia pot aju­dar a créixer i tirar enda­vant el nos­tre país? O, si ho pre­fe­riu, en to més posi­tiu: tenim clar què hem d'ele­gir per asso­lir el millor per a tot­hom?

Cer­ta­ment, l'apli­cació del calen­dari dema­narà can­vis fami­li­ars i soci­als, nous cos­tums d'orga­nit­zació del temps a les esco­les i nova orga­nit­zació de les acti­vi­tats edu­ca­ti­ves, i també del lleure. I això com­porta can­vis soci­als no pre­vis­tos del tot, ara per ara.

Amb tot, cal pre­gun­tar-se: és real­ment el tema pri­o­ri­tari per a l'escola en aquest moment? És el que ens demana l'apli­cació de la llei d'edu­cació recent­ment apro­vada? És el que demana el con­sens ampli que va pos­si­bi­li­tar la llei? És el que ens demana la urgent neces­si­tat de con­si­de­ració social dels pro­fes­si­o­nals de l'edu­cació i de la pròpia edu­cació?

No. Hi ha mol­tes coses que cal millo­rar del nos­tre sis­tema edu­ca­tiu i de la vida diària que com­porta. Ens falta diàleg, sen­tit comú, bona volun­tat, con­fiança, per­se­ve­rança i reflexió.

Sí, diàleg entre tots. L'hem per­dut perquè tots ens sen­tim sota sos­pita, can­sats i anant a con­tra­cor­rent. Els sin­di­cats hau­rien d'obrir la seva mirada i veure la soci­e­tat i l'escola actual, que no és la que es pen­sen. Les asso­ci­a­ci­ons d'esco­les, dites també patro­nals, hem d'enten­dre que la feina és prou impor­tant per tre­ba­llar per l'equi­tat i la col·labo­ració plena. L'admi­nis­tració ha d'enten­dre que la burocràcia i el con­trol han de sig­ni­fi­car l'ajuda a l'eficàcia, i no a l'inrevés. Les famílies han de refle­xi­o­nar sobre el seu paper en l'edu­cació dels fills i el paper que l'escola té, tot ente­nent que des de la des­con­fiança no es crea res de nou. I els mes­tres i pro­fes­sors, cre­ient que la vocació ens ha de dur a ser més res­pon­sa­bles i que el que duem entre mans és massa impor­tant per no creure-hi i tre­ba­llar pel seu progrés.

El tre­ball a fer és prou dur, els recur­sos que hi man­quen, grans, i el paper social dels cen­tres edu­ca­tius, encara poc valo­rat; però podem con­ti­nuar il·lusi­o­nats perquè la nos­tra feina viu de la con­fiança i de l'espe­rança, i perquè estem pre­pa­rats. I perquè sabem que l'edu­cació sem­pre com­porta assu­mir ris­cos. Dis­po­sem de mol­tes ganes i d'una tos­suda espe­rança.

Dei­xem-nos inter­pel·lar pel nou calen­dari esco­lar i apro­fi­tem-lo, com a mal menor, per millo­rar la nos­tra tasca, pos­si­bi­li­tant el diàleg en la comu­ni­tat edu­ca­tiva, fent-nos merei­xe­dors de la con­fiança social necessària –ara sota mínims– i refle­xi­o­nant sobre la nos­tra pràctica diària per tal de millo­rar-ne la qua­li­tat i anar cap a l'excel·lència –un con­cepte que agrada poc als sin­di­cats i als defen­sors de la mal ano­me­nada edu­cació igua­litària–. Així, el calen­dari esdevé una opor­tu­ni­tat de millora, una opor­tu­ni­tat per can­viar les nos­tres esco­les, dei­xeu-m'ho dir, anti­qua­des, gai­rebé del segle XIX, i pos­si­bi­li­tant que els qui ens dedi­quem a ense­nyar, per­so­nes del segle XX, puguem estar a l'altura d'uns alum­nes que dema­nen, gai­rebé exi­gei­xen, una edu­cació per al segle XXI. Posem-nos-hi poten­ci­ant les mol­tes coses que fem bé, demos­trant la il·lusió que majo­ritària­ment tenim din­tre de les aules. Ah, i dei­xeu-nos fer el que veri­ta­ble­ment sabem fer i volem fer. Ja hi haurà temps per ren­dir comp­tes.