Opinió

De set en set

Un relat a mida

S’ha creat un relat que justifiqui els arguments judicials

Les for­ma­ci­ons polítiques par­tidàries de la uni­tat d’Espa­nya saben que aquesta posició reque­reix argu­ments que es puguin con­tra­po­sar als dels par­ti­da­ris de la inde­pendència de Cata­lu­nya. Però no en tenen, perquè qual­se­vol que n’inten­ten arti­cu­lar s’esta­ve­lla con­tra l’evidència de la cata­la­nofòbia que els supura i supera i con­tra la dependència de l’extracció dels recur­sos econòmics cata­lans. Els dis­cur­sos de final d’any dels pre­si­dents autonòmics ho han cor­ro­bo­rat fa pocs dies. Per tant, davant l’absència de diàleg i de pro­pos­tes polítiques con­vin­cents que des­armi el sobi­ra­nisme, s’ha creat un relat que jus­ti­fi­qui els argu­ments judi­ci­als. És fàcil adver­tir-ho en l’arti­cu­lació de motius que fan jut­ges i fis­cals per encau­sar, dete­nir, empre­so­nar i rete­nir els líders polítics de l’inde­pen­den­tisme. Si la violència és un pre­text indis­pen­sa­ble, s’atorga caràcter vio­lent a qual­se­vol acte mul­ti­tu­di­nari i qual­se­vol gest de com­pli­ci­tat. Si el conei­xe­ment del català faci­lita l’amor pel país, es penja a l’escola cata­lana l’estigma de l’adoc­tri­na­ment. Si els mit­jans públics tenen el mal cos­tum de reflec­tir el debat social, se’ls ofega igual­ment. Natu­ral­ment, cap d’aques­tes acci­ons no és aïllada ni oca­si­o­nal, sinó sis­temàtica: la dicta el sis­tema i ell mateix incor­pora els alta­veus neces­sa­ris per difon­dre-la per la via del cli­en­te­lisme, dei­xant un ras­tre que con­fi­gura una esgar­ri­fosa anto­lo­gia del peri­o­disme fili­bus­ter, el que mai no deixa que la rea­li­tat li espat­lli un bon titu­lar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.