L’arrencada

Avui es constitueix el Parlament, l’endemà que es compleixin tres mesos de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a Soto del Real, el 16 d’octubre. Després, el 2 de novembre, la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela enviaria a Estremera vuit membres del govern, dels quals encara hi són Oriol Junqueras i Joaquim Forn per decisió del Tribunal Suprem. Carles Puigdemont i quatre exconsellers resten a Brussel·les. La dotzena legislatura comença a caminar coixa: amb cinc diputats a l’exili i tres més privats de llibertat. I amb un debat encès sobre si es pot o no delegar el vot dels parlamentaris que no poden estar presents a la cambra. Serà la mesa d’edat –formada per tres diputats d’ERC–la que haurà d’interpretar el reglament per prendre la primera gran decisió d’una legislatura que capitanejarà el republicà Roger Torrent com a president del Parlament. El repte no és menor, i el focus, enorme. Des de fa uns anys, la segona institució del país està sota la lupa del govern espanyol i els partits autoanomenats constitucionalistes. I no es preveu que la situació canviï. Alcalde de Sarrià de Ter, diputat i fins ara portaveu adjunt dels republicans a la cambra catalana, Torrent agafarà el testimoni de Carme Forcadell provant que hi ha relleu, i afrontarà una nova etapa que, s’entestin el que s’entestin Ciutadans, el PSC i el PP, serà del tot menys normal.