A la tres
I doncs, què es pensaven?
En el darrer minut. Com sempre. Ahir vàrem saber que, finalment, hi ha acord per constituir avui la nova mesa del Parlament i que Roger Torrent (un altre gironí, per cert) en sigui el president. I ahir també vàrem saber que, finalment, hi ha un acord entre Junts per Catalunya i ERC perquè Carles Puigdemont torni a ser investit president de la Generalitat. I, ja ho han vist vostès aquests darrers dies i ahir mateix, l’Estat (i quan dic l’Estat vull dir l’Estat, tots els aparells de l’Estat) ha engegat de nou la maquinària (si és que mai l’havien aturada) per impugnar-ho tot. Avui, doncs, és el primer dia d’una legislatura que es torna a encarrilar, que es torna a encarrilar amb una majoria independentista i que torna a posar contra les cordes el govern Rajoy. Aquell del “no hi haurà 1-O”. I la pregunta és: però, i què es pensaven? Es pensaven, de veritat, que convocant unes eleccions pel 155 les guanyarien i tot s’hauria acabat? Es pensaven de veritat que la majoria independentista s’esvairia i que tot plegat era el suflé famós? Doncs ja ho veuen. No. L’única cosa que ha desaparegut pel camí són pràcticament tots els diputats del PP a Catalunya. La majoria hi és i la majoria ha decidit, a empentes i rodolons, com sempre, continuar avançant. I la pregunta que s’ha de fer el govern de Madrid és per què. Per què el Parlament inicia avui una nova legislatura i ho fa tibant encara més les relacions entre Catalunya i Espanya? S’han preguntat, després del 21-D, després d’haver convocat unes eleccions per una via tan discutible com el 155, i després d’haver-ne vist els resultats, si la reacció del govern de Madrid havia de ser aquesta? S’han preguntat si en realitat no són ells, els qui no paren, i porten cada cop més catalans a la conclusió que, amb un Estat que reacciona com reacciona, no hi ha encaix possible? Com hi pot haver un encaix possible amb un Estat que ens ridiculitza constantment (del ridícul d’Albert Boadella ja no els en parlo), que ens ofega constantment i que ara, a més, ens empresona? Com es pensaven que reaccionaria la majoria independentista? Es pensaven, de veritat, que no arribarien a acords? Es pensaven, de veritat, que aplicant el 155 havien guanyat?