On és la paritat?

Elisenda Alamany (CeCP) va ser l’última diputada que va tenir la paraula durant la sessió de constitució del Parlament, i va ser per denunciar la manca de paritat a la mesa: nomes hi ha una dona entre els set membres que la conformen. Un pas enrere si tenim en compte que en la darrera legislatura n’hi havia tres –entre elles la presidenta Forcadell– i que això passa precisament en la legislatura en què hi ha més diputades a l’hemicicle, un total de 58. La mesa del Parlament incompleix de manera flagrant l’article 12 de la llei d’igualtat i els responsables són els partits –excepte ERC–, que no han respectat la paritat a l’hora de presentar el seus candidats. Malament anem si les formacions polítiques són les primeres a incomplir una llei com la d’igualtat, que tant està costant d’implementar en la vida quotidiana... Perquè no ens enganyem, si al Parlament hi ha tantes diputades o als ajuntaments hi ha tantes regidores és perquè la llei hi obliga. En ple segle XXI encara funcionem així. I atès que només és així com s’aconsegueix avançar en la igualtat home-dona, quan es tracta d’una institució i de representació política, seria d’esperar que aquells que dicten i aproven les lleis, les complissin. És la millor manera de donar exemple i trencar dinàmiques discriminatòries que estan profundament arrelades en la nostra societat. Esperem que això no torni a passar en el futur govern de la Generalitat.