I així, com quedem?

Superat el primer escull, que era la configuració d’una mesa del Parlament amb majoria i presidència independentista, ara ens haurien d’explicar exactament on som. Cap on anem? Dies enrere, en aquest mateix espai, jo havia donat per fet que el que importava a partir d’ara no era el què (perquè em pensava que ja ho sabíem, cap on havíem d’anar) sinó el com. Però ara resulta que no i que, com deia ahir l’Odei Etxearte en la crònica que va publicar en aquest mateix diari sobre el ple de dimecres, resulta, deia, que tan important és el què com el com, i no és cap joc de paraules. Ahir la CUP demanava, un cop més, que Junts per Catalunya i ERC expliquin d’una vegada per totes quin és el full de ruta, o sigui el què, d’aquesta legislatura: si anem cap a la consolidació de la República o si anem cap a una nova etapa autonòmica. Doncs saben què? Jo també ho voldria saber. Perquè sentint dimecres la intervenció del nou president del Parlament, Roger Torrent, i repassant el que havia dit la seva antecessora, Carme Forcadell, a mi també m’han sorgit alguns dubtes. Forcadell parlava de moment fundacional, de fi de l’autonomisme i de disposar de marc jurídic propi, unes expressions que ni de bon tros vàrem sentir en boca de Torrent, que va fer un discurs que podia signar Iceta i que ahir es passejava pels mitjans de comunicació tirant pilotes fora a cada pregunta concreta. Estratègia? O full de ruta? A mi em sembla que no és només la CUP, que es pregunta on som. Perquè, sentint aquests dies algunes declaracions i llegint entre línies alguns diaris, de tant en tant tinc la sensació (probablement equivocada) que els fins ara més republicans són ara més autonomistes i que els fins ara més autonomistes s’han tornat republicans del tot. No m’explico sinó com JxCat no para de dir que no acceptarà cap més opció que no sigui que Puigdemont sigui president, i com és que els republicans deixen entreveure constantment que el reglament (maleïda reglamentaritis aguda) no ho permet. Però no em facin cas. Segur que tot són imaginacions meves (i de la CUP, és clar) i que tot serà oli en un llum.