Formes de repressió i formes de resistència

Amb el present article acaba la tanda d’“ombres” que han ocupat aquest espai durant una setmana d’hivern: la idea era recollir-hi algunes reflexions suscitades pels esdeveniments polítics dels últims mesos a Catalunya i el cas és que, de manera inevitable, s’hi han barrejat amb les inspirades pels fets simultanis a la redacció dels articles. Els fets (o les declaracions) recents no fan més que aportar nous capítols a una mateixa història que té a veure amb formes de repressió, però també de resistència, política. O potser ho hauria de dir a la inversa per enaltir la resistència que ens fa sentir lliures i a la vegada lligats a una comunitat. És així que continua essent emocionant trobar amics i coneguts que expliquen quina va ser la seva experiència de l’1 d’octubre amb l’orgull d’haver-ne format part i l’alegria d’haver-hi fet amics. De fet, amb aquestes experiències compartides hem redescobert que la política dona dignitat i que, essencialment, és la participació conscient en la vida pública. Fins crec que les accions favorables a la independència, o si més no que afirmen el dret a l’autodeterminació com una expressió democràtica, també han fet que aquells que en són diversament contraris hagin recuperat la política: també han sentit l’alegria de manifestar-se i de trobar-s’hi; i han fet que, simplement, alguns ciutadans anessin a votar per primer cop o, en tot cas, en unes eleccions catalanes.

Hem de tenir present que les eleccions del 21 d’octubre, amb la seva anormalitat i les circumstàncies en què vivim, van ser un exemple de civisme. Tanmateix, com he apuntat, hi ha la repressió. Tant la que s’ha exercit i es continua manifestant amb empresonaments i processos judicials en marxa com aquella amb la qual s’amenaça constantment dibuixant les ombres pèrfides de la democràcia espanyola. No oblidem que María Dolores de Cospedal, ministra de Defensa, va declarar que, en el moment que es va declarar la República a la qual se li ha de donar vida, l’exèrcit estava preparat per actuar. Hi va afegir una pregunta (“De què serviria, sinó?”) retòrica: Serveix per això i per res més. I tinguem present que Soraya Sáenz de Santamaría (SSS) ha amenaçat que, en el cas que s’investeixi Carles Puigdemont, el gobierno español prendrà les decisions que facin falta. Sí, ja ho entenem. Sempre ens diuen que, independentment del resultat de les eleccions, ells sempre manen. Davant d’això, tota la resistència de la qual siguem capaços