Baltasar

Pro­cu­raré no ferir ningú ni con­tra­dir opi­ni­ons no coin­ci­dents amb la pròpia i menys en un tema de força sen­si­bi­lit­zació social. Les con­si­de­ra­ci­ons que faré no pre­te­nen en cap cas alliçonar sobre la manera com hem d’expres­sar i viure les nos­tres tra­di­ci­ons. Tam­poc pre­tenc esme­nar la plana a ningú en el tema del rei pin­tat de negre en la nos­tra esti­mada caval­cada. Dit això, a Girona s’ha tor­nat a des­ta­par una polèmica que té al cen­tre del debat si el rei Bal­ta­sar ha de ser un blanc pin­tat o un negre autèntic. Els argu­ments a favor d’un canvi de cri­teri es basen en el fet que no és repre­sen­ta­tiu d’una diver­si­tat pre­sent i que jus­ti­fi­ca­ria que el rei negre fos un negre de debò. Els argu­ments con­tra­ris jus­ti­fi­quen que es man­tin­gui la tra­dició de pin­tar de negre una per­sona blanca perquè l’ori­gen del fet té una base històrica. En fi, pot­ser algú s’ha posat en un jardí del qual serà difícil sor­tir-ne il·lès. Sem­bla ser, però, que des d’alguns par­tits polítics i fins i tot ins­ti­tu­ci­ons donen suport al canvi de cri­teri. Al marge de les cre­en­ces reli­gi­o­ses de cadascú en una soci­e­tat plu­ral, hem de tenir sem­pre pre­sent que les caval­ca­des, igual que els pes­se­bres vivents o els Pas­to­rets, són motiu d’interès per tota la ciu­ta­da­nia sigui quina sigui la seva creença, per­ti­nença o color de pell. Són repre­sen­ta­ci­ons que es fan a tots els muni­ci­pis i també a Girona, essent una mos­tra de les tra­di­ci­ons popu­lars. Alhora són repre­sen­ta­ci­ons que el poble duu a terme per tal de man­te­nir la tra­dició i el sim­bo­lisme al llarg del temps. I per això for­men part de la cul­tura d’un país. A Girona, la caval­cada de Reis està orga­nit­zada pels Mana­ies a par­tir d’un con­veni que des de fa dècades té amb l’Ajun­ta­ment de la ciu­tat. Mana­ies manté la tra­dició de pro­po­sar com a Reis per­so­nes de mèrit que s’han dis­tin­git pel tre­ball que han fet per a la ciu­tat durant tot l’any. Altres muni­ci­pis que han fet el canvi del negre pin­tat per l’autòcton es con­si­de­ren alli­be­rats d’una dis­cri­mi­nació injus­ti­fi­cada en l’actu­a­li­tat. I si con­si­de­rem que és posi­tiu actu­a­lit­zar-se també ho és man­te­nir cer­tes tra­di­ci­ons i on la línia de la dis­cri­mi­nació no és tan fina com alguns volen demos­trar. Mana­ies és una icona de la ciu­tat i és impen­sa­ble una pro­cessó del Sant Sepul­cre o la caval­cada de Reis sense la seva presència. L’Ajun­ta­ment de Girona, amb el con­veni, valida el model. Ho farà en el futur? No ho podem asse­gu­rar. A Cata­lu­nya, al marge de la diver­si­tat social i cul­tu­ral, es man­te­nen tra­di­ci­ons com ara fer el pes­se­bre, repre­sen­tar els Pas­to­rets o els pes­se­bres vivents. I com a tra­dició, mal­grat la can­vi­ant com­po­sició social, es man­te­nen els orígens d’una repre­sen­tació que recrea una rea­li­tat de fa més de dos segles.

Com en qual­se­vol debat es par­teix de punts de vista que són con­tra­ris per arri­bar a una síntesi de tots ells. La caval­cada és una repre­sen­tació i com a tal els seus per­so­nat­ges són repro­duc­ci­ons més o menys encer­ta­des d’una mito­lo­gia o d’uns fets. Com a repre­sen­tació pro­cura man­te­nir viva la tra­dició i els orígens jude­o­cris­ti­ans. La repre­sen­tació com a tal no exi­geix que sigui una còpia exacta de la rea­li­tat. Els per­so­nat­ges són fic­ti­cis i les dis­fres­ses, també. Als Pas­to­rets es dis­fres­sen els pas­tors, els dimo­nis i els àngels. No hi ha pas­tors de debò tot i que és un ofici encara molt viu. Tam­poc cal que la Verge del pes­se­bre sigui real­ment verge. I si encara fóssim més radi­cals, es podria dis­cu­tir la presència dels Mana­ies com a força mili­tar d’ocu­pació i de repressió romana. I arri­bats a aquest punt, i per aca­bar amb el ridícul més espantós, hauríem de supri­mir totes les nos­tres iden­ti­tats d’ori­gen religiós per no inco­mo­dar els que venen d’altres cul­tu­res i altres reli­gi­ons. I això, que no és banal perquè cer­ta­ment ha estat motiu de debat i de dub­tes en entorns edu­ca­tius, si passés algun dia, podem aca­bar can­tant “Ya vie­nen los Reyes, con el agui­naldo...”, per res­pecte a la diver­si­tat lingüística del país i als que tenen el cas­tellà com a llen­gua pròpia.