Serà un dijous

El 8 de març va començar essent el dia de la dona treballadora, però des de

l’any 1975 que les Nacions Unides es van posar a embolicar la troca, s’ha anat convertint en un contenidor de consignes mundialistes. Ara, una Federación de Organizaciones Feministas del Estado Español convoca per aquest dia una “vaga feminista”. Ja estan parlant amb els sindicats a veure si els donen cobertura legal, que serà prou difícil amb l’actual Estatut dels Treballadors, però la cosa va més enllà de l’àmbit laboral. Volen que afecti també l’àmbit domèstic, les activitats estudiantils i el consum.

Diuen que el seu és “un crit global, transfronterer i transcultural”. L’objectiu és “crebantar els privilegis d’una societat patriarcal i capitalista, racista i heteronormativa”; els privilegis, s’entén, dels homes, que “ja s’hi haurien d’haver manifestat contraris”. És tanta la seva ambició i són tants els fronts de lluita que tenen oberts, que ja no plantegen una revolució política sinó antropològica. Només se n’han deixat un, de front, el que exposa Aristòfanes en la comèdia Lisístrata: la voluntària abstenció de mantenir relacions sexuals amb els homes. Però tot arribarà. Qualsevol dia els vindrà la idea, i com que estan mancades tant del sentit de l’humor com del coneixement dels clàssics –que, la majoria, eren homes d’allò més patriarcal–, encara se l’agafaran seriosament. És el que passa quan una causa queda emmarcada en el pensament d’extrema esquerra, que es perd el sentit de la realitat i comencen els aplecs per veure qui la diu més grossa.