El preu del silenci

Fa alguns mesos, l’exministre d’Exteriors del govern espanyol, José Manuel García Margallo, va reconèixer que “nadie sabe cuántos favores debemos a una cantidad de gente por haber conseguido que hicieran las declaraciones que hicieron”. La sinceritat del ministre va permetre entendre el perquè del silenci o les tímides declaracions d’alguns mandataris europeus sobre el procés català. Però ens mancava conèixer quin havia estat el preu del silenci o, com a mínim, descobrir algun exemple d’aquests “favors”. L’encarregat de fer-ho ha estat, novament, l’amic García Margallo. El 19 de desembre passat, en el marc de la Comisión de Seguridad Nacional en què s’analitza el paper de Rússia en el procés sobiranista, l’exministre va reconèixer que el govern de Rajoy havia enviat a Letònia un contingent de combat de 313 militars i 80 vehicles destinats a la frontera russa. Es tracta del contingent amb major capacitat de combat que mai ha enviat Espanya a l’exterior, i, de moment, ha costat 63 milions d’euros. El desplegament, a més a més, no té la missió de patrullar, sinó d’estar preparat per intervenir contra Rússia, donat que Letònia té por d’una possible intervenció de Putin després dels antecedents de Crimea i la zona oriental d’Ucraïna. Segons García Margallo, “la prioridad del Gobierno español [...] era mantener la unidad de España y la vigencia de la Constitución. Y las cuestiones que preocupaban a los países bálticos se enfocaban en Rusia”. O sigui, que Espanya ha comprat el silenci de Letònia a costa de l’enemistat de Rússia. Un negoci diplomàtic rodó. El contingent, a més a més, s’ha enviat incomplint la ley de defensa nacional, que explicita que correspon al Congrés dels Diputats aprovar “con carácter previo, la participación de las Fuerzas Armadas en misiones fuera del territorio nacional”. L’actuació de l’Estat espanyol representa, doncs, un escàndol monumental; però ja sabem que la bandera del nacionalisme permet tapar-ho tot, fins i tot les paraules.