El dilema Puigdemont

El TC té com a funció controlar la constitucionalitat de les lleis i dels decrets legislatius de l’executiu. La mesa del Parlament és l’òrgan, col·legiat, que ordena el treball parlamentari i interpreta el reglament de la cambra. No sembla tan difícil. Fins i tot el jutge del Suprem Pablo Llarena va deixar escrit en una de les seves interlocutòries –bé, de fet, discursos polítics– que era la mesa qui havia d’interpretar si els diputats electes empresonats podien delegar el vot. El TC, en canvi, després de fer l’únic que podia fer, no acceptar la impugnació de la proposta d’investidura de Carles Puigdemont plantejada per Mariano Rajoy, va dictar una interlocutòria interpretant el reglament de Parlament –usurpant, doncs, les funcions de la mesa– en què prohibia que es pugui votar l’únic candidat amb prou suports si no hi és presencialment, vaja, si no ha estat detingut prèviament.

A hores d’ara, quatre persones són a la presó i la resta del govern legítim pot córrer la mateixa sort per fer política. Els informes policials els acusen de coses tan greus com reunir-se –és clar, eren membres del govern– amb l’objectiu d’avançar cap a la independència –és clar, estaven legitimats pels resultats del 27-S.

En aquest escenari, doncs, no és fàcil valorar quin ha de ser el pròxim pas. Bé, descartant, és clar, el retorn de Puigdemont abans de ser investit. El president del país no ha de passar ni un segon a la presó per implementar els resultats d’unes eleccions. Seria bonic veure aparèixer el president al Parlament dimarts però, a banda de provocar la dimissió de tot el govern Rajoy, això no acabaria bé. Per tant, o es tria un nou candidat o es manté la lluita per Puigdemont, fet que ens aboca a noves eleccions. Sí, posar fi al 155 és prioritari perquè s’està, a poc a poc, eliminant la Generalitat. Però, d’altra banda, qui ens abocaria a unes segones eleccions? El govern del PP. S’atreviria a prohibir noms de les llistes? Com? I, si no, què us imagineu que passaria? Doncs una nova victòria independentista. L’unionisme seria capaç de mobilitzar-se de nou al mateix nivell? Difícil. Sí, és un bucle, però per posar fi al règim del 78 caldrà no fer passos enrere. Ni en fals.