Lideratges

Escriure un arti­cle el dia abans que es publi­qui com­porta el risc que el decurs dels fets el dei­xin en paper moll. Quan escric això, doncs, s’espe­cula encara sobre què pas­sarà en la sessió d’inves­ti­dura de Car­les Puig­de­mont com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, pre­vista per a aquesta tarda. Es fa difícil saber què ens tro­ba­rem quan arribi l’hora ni si serà el resul­tat d’una cal­cu­lada estratègia o el fruit d’una arris­cada impro­vi­sació, encara que les pos­si­bi­li­tats d’aquesta dar­rera opció són altes, si hem de fer cas de les càbales dels ana­lis­tes i dels càlculs dels par­tits sobi­ra­nis­tes, que es reu­nei­xen tan poc com poden. El cas és que la for­ta­lesa repres­siva del govern espa­nyol i el retor­ci­ment jurídic en què ha cai­gut el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal han reclòs la situ­ació política cata­lana en un labe­rint ple de tram­pes la sor­tida del qual ens obliga a pas­sar de cos­tat i amb el cap aju­pit. Hi ha qui està dis­po­sat a assu­mir, amb més o menys inten­si­tat, els cos­tos polítics i morals que això com­porta; i hi ha qui està deci­dit a ender­ro­car els murs del labe­rint per sor­tir-ne amb el cap ben alt i el bagatge al més intacte pos­si­ble, accep­tant també les pre­vi­si­bles pata­ca­des. No hi haurà, doncs, cap via innòcua. Totes reque­rei­xen sacri­fi­cis i difi­cul­tats. I no és pos­si­ble afron­tar-les sense uns lide­rat­ges polítics i soci­als clars que trans­for­min el neguit i la incer­tesa actu­als del sobi­ra­nisme en força i deter­mi­nació, que sumin esforços i no els dis­per­sin i, sobre­tot, que mos­trin un rumb que no sigui ostatge de les ins­ti­tu­ci­ons i de la seva pos­si­ble sub­ju­gació.