Unitat, full de ruta i mòbils

L’ajornament del ple d’investidura ha obert un profund debat en l’independentisme. Crec que el president del Parlament va actuar amb lleialtat i dins les potestats que li dona el càrrec de segona autoritat de Catalunya. Entenc que és discutible, però provoca perplexitat que s’hagi arribat a faltar al respecte al president Torrent des de les files independentistes de JxCat. Torrent va certificar que cap govern espanyol decidirà qui és el president de la Generalitat. I resulta lògic que després de la inesperada carta del president Puigdemont hores abans de la investidura demanant garanties, Torrent miri d’establir-les. Ara bé, és innegable que el debat en l’independentisme hi és. I cal que sigui serè, evitant episodis lamentables com el d’ahir amb els missatges entre Puigdemont i Comín al mòbil. La meva opinió és que la unitat d’acció independentista és un factor imprescindible. I que la investidura és un element important però que sobretot la unitat ha de pivotar entorn d’un full de ruta clar, viable i eficient. El vet de l’Estat a la investidura de Puigdemont des de Brussel·les és demofòbic, contrari a la separació de poders i no respecta els drets civils i de representació d’un diputat. És evident que l’exigència de la presencialitat en la investidura és una trampa del TC, amb una resolució jurídicament insòlita, per poder empresonar-lo. Però JxCat ha de proposar com fer una investidura que eviti la presó de Puigdemont però que no la comporti per a Torrent i altres diputats. Els afectats han d’assumir els riscos de la repressió de l’Estat. Especialment Torrent, els membres de la mesa i els diputats en llibertat condicionada. Cadascú decidirà legítimament. Però crec que si es corre, aquest és un risc que ha de comportar molt més que una investidura simbòlica. Cal concretar un full de ruta per foragitar el 155 de les institucions catalanes i per la consecució de la República. I cal explicar a la ciutadania com ho farem, més enllà de la investidura.