LA GALERIA
Girona i Felip VI
L’Ajuntament va intentar fer equilibris, mantenir les formes, acceptar el peatge una vegada l’any. Però tot va canviar l’1-O
No se’ls trobarà a faltar. Ho deia Glòria Plana, regidora del govern de Girona, en relació amb la negativa de cedir l’Auditori de la ciutat a la Fundació Princesa de Girona per celebrar la seva entrega de premis anual. I és cert. Pocs, molt pocs, els trobaran a faltar. Gairebé ningú. Els premis Impulsa eren un esdeveniment totalment elitista, sense cap mena de relació amb la ciutat i que tenien com a únic objectiu promocionar la figura del príncep, ara monarca, i intentar encaixar-lo amb calçador en la societat gironina i, per extensió, en la catalana. Intentar fer-lo més amable, més proper, més català fins i tot. I no ho van aconseguir. Ni tan sols es van apropar un xic a l’objectiu.
D’acord, en les primeres edicions és cert que hi van participar ponents de gran prestigi. Gent interessant amb experiències innovadores, amb discurs i que venia de gust escoltar. I també alguns em podran dir que els joves hi tenien un paper molt important, que n’eren protagonistes i no sé quantes coses més. Però no ens enganyem. Al Fòrum Impulsa no hi participava qualsevol jove. I, al final, el que es buscava era la foto de Felip envoltat de nois i noies, vestit sempre de manera informal, sense corbata, rialler. Acabava sent un espot publicitari de la monarquia.
I durant un temps, l’Ajuntament de Girona va intentar fer equilibris, mantenir les formes, diria que, fins i tot, acceptar el peatge que, una vegada a l’any, es feia la gara-gara a la monarquia. Però tot va canviar l’1 d’octubre i amb el discurs posterior de Felip VI en relació amb la violència policial. Les seves paraules van suposar un abans i un després en la relació amb la ciutat. Ja no era possible fer veure que no passava res. Ja no s’acceptava el peatge, ni tan sols una vegada a l’any. El monarca va traspassar la línia i va passar de l’ambigüitat i dels missatges gairebé xifrats que feia sempre en el Fòrum Impulsa per pronunciar-se a favor dels que van donar les garrotades. La ciutadania, pràcticament des del primer dia, havia ignorat la Fundació Princesa de Girona i els seus premis. Alguns fins i tot s’hi havien manifestat en contra. Però, majoritàriament, el sentiment era d’ignorar-los. L’Ajuntament, en canvi, s’ha vist obligat a pronunciar-se, ara sí, clarament. I ho ha fet a favor dels que van patir la violència policial, com no podia ser d’altra manera. Ara caldrà veure quin serà el proper pas de la casa reial.
