El quiosc liberal

La dada no admet discussió: gairebé una quarta part dels quioscs de Barcelona han tancat els últims anys. Sent aquesta la realitat, alguna cosa s'ha de fer –s'ha d'intentar– per aturar una sagnia que s'explica en funció de les noves tecnologies de la informació i els nous hàbits de consum de la ciutadania. Renovar-se o morir. Modernitzar-se o vegetar. Al respecte, l'Ajuntament de Barcelona ha tingut una bona idea. Com vostès ja deuen saber, l'Ajuntament vol que els quioscs de la Rambla que sobreviuen a la crisi del sector augmentin –com es diu ara– el seu àmbit de negoci. Es tracta d'introduir en el quiosc continguts web, cartells publicitaris amb pantalles led, caixers municipals per demanar informació i tramitar documentació, màquines de venda de targetes de transport, sistemes d'impressió de diaris digitals i de reproducció de documents via escàner. A tot plegat, cal afegir que els quioscs disposaran de wi-fi i tindran autorització per vendre llibres, CD, loteria, tabac, begudes i d'altres productes que van més enllà del que habitualment es comercialitza en un negoci de venda de diaris, revistes i postals. Val a dir que la reforma es pagarà amb el lloguer de les pantalles publicitàries. Crec que aquesta modernització del quiosc pot ser qualificada d'històrica. A veure, on rau la novetat? On rau el mèrit? Ras i curt: el programa de modernització del quiosc impulsat per l'Ajuntament legalitza i legitima l'economia de mercat i la lliure competència en un país i una ciutat que es distingeixen per l'intervencionisme econòmic. En un país i una ciutat que dificulta l'obertura de grans superfícies comercials, que limita els horaris comercials, que posa traves a la lliure competència, en un lloc com aquest, la modernització liberal del quiosc és una bafarada d'aire fresc. Sospito que Adam Smith, a la seva tomba, somriu.