La memòria de Jedwabne

El 10 de juliol del 1941, 340 jueus de la població polonesa de Jedwabne van morir assassinats, una bona part dels quals van ser empresonats i cremats vius en un paller. Durant molts anys, es va donar per suposat que els responsables d’aquella massacre havien estat els nazis, que havien ocupat la població pocs dies abans, i fins i tot es va erigir un monument de pedra al costat de l’antic cementiri jueu en què es podia llegir: “Lloc del martiriologi del poble jueu. La Gestapo hitleriana i la gendarmeria van cremar 160 persones vives el 10 de juliol de 1941”. Tots els veïns sabien la veritat, però no va ser fins l’any 2001, arran d’un estudi de l’historiador i sociòleg Jan T. Gross, que es va donar a conèixer públicament que si bé els ocupants havien estat testimonis i socis col·laboradors d’aquella barbàrie, els autors materials havien estat els veïns, imbuïts d’un profund antisetimisme. El llibre de Gross tenia un títol esfereïdor (Els veïns: La destrucció de la comunitat jueva a Jedwabne) i posava de manifest una realitat incòmoda que també s’havia donat en altres poblacions poloneses, com ara Wasosz i Radzilow. En aquell moment, el filòsof George Steiner va afirmar que “el relat de Gross [...] ha despertat una nació que ha amagat sistemàticament el seu passat”. El nacionalisme polonès no va encaixar aquella veritat, i ara, des del poder, intenta silenciar-la amb una llei ex professo. Els seus promotors proclamen que “no existeixen els camps d’extermini polonesos” i hi afegeixen que “els camps eren alemanys”. I tenen tota la raó. Però els van construir en territori polonès, amb l’ajuda polonesa i amb el silenci còmplice de molts polonesos, la qual cosa no vol dir que també hi hagués una llarga llista d’exemples radicalment contraris, de persones que van amagar o van ajudar a fugir molts jueus. Però voler silenciar l’altra cara de la realitat, no només representa falsejar la història, sinó també pervertir la memòria dels morts de Jedwabne.