Atònit, senyor Llarena

Ho trobo, senyor Llarena, francament indignant. Decebut, desenganyat, enfadat, desil·lusionat, disgustat o emprenyat són adjectius que se’m fan curts. Perquè el que realment estic és indignat, irat, atònit, rabiüt, furiós i, si ho voleu dir així, colèric. Com carai podeu dir el que dieu en la interlocutòria d’ahir (o com carai se n’hagi de dir) que serveix per mantenir Jordi Sànchez a la presó? On s’és vist? Un dia, molts mesos enrere, l’aleshores conseller de la Presidència, Francesc Homs, va dir que arribaria un moment en què ens prohibirien fins i tot pensar. Doncs a mi em sembla que aquest dia ja és aquí. Perquè el jutge del Suprem Pablo Llarena (a mi sempre em surt escriure Llanera, potser per allò d’El Llanero Solitario que probablement ell es pensa que és); aquest senyor, deia, considera que Jordi Sànchez ha de continuar a la presó perquè “persisteix el risc de reiteració delictiva”, entre d’altres raons perquè Sànchez “manté el seu ideari” en un context en el qual, diu el Llanero, “hi ha sectors” que encara defensen la unilateralitat. O el que és el mateix, com que hi ha “sectors” (no parla pas de Sànchez) que encara pensen que la via unilateral és vàlida, doncs a la presó. I li aplica un agreujant més: Jordi Sànchez és diputat i per tant, diu el jutge, “ha revalidat el seu compromís en una candidatura que proclama l’objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions de les quals neixen les seves responsabilitats penals”. O sigui, senyor Llanero (perdó, Llarena): si no fos diputat podria sortir en llibertat? La resposta és ben clara. Un NO majúscul. Perquè fa quatre dies el conseller Forn va renunciar a l’acta de diputat i continua igualment a la presó. Ha arribat un punt, vaja, en què la presó se’ls mantindrà mentre hi hagi “sectors” que defensin la independència. Vigili, doncs, estimat lector. Perquè vostè i jo, vist així, podríem ser considerats a partir d’ara “un sector”, i per culpa nostra, del que pensem, els Jordis, Forn i Junqueras continuar a la presó. Manda güevos, que diria Federico Trillo. Hi ha dies que em sembla que, en realitat, ens hi voldrien a tots, a la presó.