El govern amenaçat

El govern que vindrà, el que JxCat i ERC intenten constituir malgrat totes les discrepàncies, haurà de gestionar una autonomia més retallada i vigilada que mai, sempre a punt per ser una mica més intervinguda, sempre sota amenaça. Després de declarar la república sense que se’n derivés cap efecte material, però també d’haver guanyat les eleccions del 21-D, l’independentisme haurà d’afrontar totes les seves contradiccions amb aquest govern i revertir els efectes del 155 durant mesos sense poder avançar. Amb prou feines recuperarà les posicions perdudes. Aquest govern de resistència, assetjat i amenaçat, només es podrà aixoplugar en la denúncia si accepta la quotidianitat de la gestió precària. Difícilment podrà ser d’una altra manera, al marge de qui sigui efectivament investit president de la Generalitat i dels consellers que nomeni després si Madrid accepta la investidura com a vàlida, i del paper més o menys executiu i/o simbòlic que exerceixi Carles Puigdemont des de Brussel·les. Qui busqui una plàcida normalitat autonòmica en aquesta legislatura trigarà a trobar-la: la cruesa dels processos judicials al Tribunal Suprem i al jutjat número 13 de Barcelona no ho permetran. A partir de la setmana vinent desfilaran al Suprem la resta d’investigats, i les filtracions que arriben no donen treva amb els pitjors dels escenaris per als presos polítics i els encausats. El conflicte és més viu que mai.