La tortura dels àudios

Els darrers dies han surat, com si de cadàvers en descomposició es tractés, una sèrie d’àudios dels presos polítics catalans –i d’encausats– que reflecteixen les declaracions davant el jutge del Suprem. Com a periodista puc albirar l’interès informatiu que aquestes filtracions –interessades, com totes les filtracions– poden arribar a tenir. Ni com a periodista ni com a ciutadà puc comprendre la presentació que molts mitjans fan d’aquests enregistraments, que en el millor dels casos es difonen sense cap contextualització i en el pitjor es comenten o interpreten com una humiliant claudicació. Oblidant que són unes declaracions aconseguides amb coacció, la que representa que un jutge t’obligui a dir el que ell vol sentir des d’un punt de vista ideològic sota amenaça de ser tancat en la penombra d’una tètrica presó espanyola. Una conducta judicial que no sé si no es pot considerar tortura, però que a la gent decent sí que ens tortura sabent de la injustícia que suposa que gent de pau del nostre país siguin utilitzats com a veritables ostatges en una perversió del sistema judicial amb abús de la presó preventiva i invenció de querelles. La difusió dels àudios sense tenir en compte tot aquest terrorífic context suposa la col·laboració inexcusable en la utilització de la humiliació com una arma més de destrucció de l’adversari polític, en aquest cas l’independentisme català. Però els que coneixem Junqueras, Forn, Sànchez o Cuixart –i la resta que estan a la diana judicial espanyola– sabem, malgrat discrepar-hi en ocasions, que estan a la presó ara fa 100 o més terribles dies per ser bona gent i ostentar la dignitat que no acostuma a abundar en la classe política espanyola. Intenten humiliar i fer por. S’obliden, però, d’una dita revolucionària: només es pot ser valent quan es té por. I la por que ens volen infondre és la palanca per fer emergir la valentia de polítics, mestres, mecànics, pallassos, periodistes i tanta gent que farà caure un règim basat en l’amenaça, la repressió i la humiliació i contra el qual com a catalans tenim una gran oportunitat que es diu República.