El seny i la rauxa

JxCat i ERC no acaben de tancar un acord d’investidura. Bé, de tot el que rodeja una investidura anòmala per l’escenari de repressió que vivim provocat per la incompetència del PP, per la seva incapacitat de trobar una solució política a un problema polític. A hores d’ara, ERC, que té una miqueta la paella pel mànec en ostentar la presidència del Parlament, no veu clares cap de les propostes que llança JxCat. I no les veu clares perquè, en l’escenari actual, repeteixo, sí que veu clar que tindrien conseqüències penals. Si s’hagués celebrat el ple amb una investidura a distància, de ben segur que ara, de nou, el president del Parlament i una part de la mesa estarien imputats per desobediència. I pitjor encara, vistos els avisos de la fiscalia, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa tornarien a ser a la presó. Tot plegat, fa que Roger Torrent hagi de reflexionar totes i cadascuna de les seves accions.

Ara, JxCat també té raó. Carles Puigdemont és el president legítim del país. Però no és només això; resulta que els independentistes van guanyar les eleccions amb més de dos milions de vots i que gairebé un d’aquests, un milió de vots, se’ls va endur la candidatura que va prometre la restitució de tot el govern legítim. I ho va fer mentre el PP i els seus socis del 155 demanaven a Puigdemont que es presentés per saber quins suports tenia. Doncs en tenia. Però ara resulta que el president legítim podia ser candidat però no president.

La situació és molt complexa i necessita intel·ligència en la cerca de solucions. De res servirà la rauxa. No serveix de res que els uns culpin els altres de traïdors i els altres culpin els uns de voler fer descarrilar el procés perquè encara duen a dins l’ànima de CiU. Ens servirà el seny. En determinats casos el seny pot semblar i, fins i tot, ha estat renúncia. Però no necessàriament. Potser el camí cap a una sortida. La que sigui, la més efectiva. En tot cas, per a mi, la del doble govern, amb un executiu a Brussel·les que internacionalitzi el procés cada dia, ho era. La República no es va fer efectiva, però es va proclamar. La tenim. No pot governar des d’aquí, és cert. Però la tenim, i pot governar des de l’exili.