Millor contra Catalunya

Ara fa una setmana, una vintena d’encaputxats, membres d’un clan de narcotraficants, van entrar de manera violenta a l’hospital de la Línea de la Concepción, a Cadis, i van alliberar un company seu que una estona abans havia estat detingut. Tot seguit dels fets, els sindicats policials i també el govern andalús van posar el crit al cel i van reclamar al ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, que arribin finalment al territori els reforços promesos per lluitar contra un narcotràfic que, segons van assegurar, es mou amb total impunitat a la zona. Cap d’ells, però, va retreure al ministre el fet que, mentre que al Camp de Gibraltar falten policies, el ministeri continua reforçant, sense motiu, la seguretat a Catalunya.

Ja se sap, però, que la “unidad de la patria” passa pel damunt de tot des de fa temps. Per això, centenars d’agents de la Policía Nacional i de la Guàrdia Civil estan dedicats ara mateix –i sense que se’n sàpiga el cost, que ja es pot intuir que és desorbitat– a esbrinar-ho tot i més sobre el procés. Tot sovint, és clar, perdent miserablement el temps en investigacions absurdes, com ara el cas del llaç groc penjat a l’ajuntament de Calella per Nadal o el que vam comentar fa unes setmanes de la pintada contra la Guàrdia Civil en un carrer de Girona (sis folis d’atestat, a tant l’hora... feu números).

Francament, si un servidor fos un agent al qual haguessin destinat a aquest tipus de tasques estaria ben empipat i no entendria de cap manera que els meus superiors dediquessin recursos humans i diners a perdre el temps a buscar proves contra el que va ser una clara expressió de democràcia protagonitzada pel poble. I tampoc comprendria, evidentment, que el ministre Zoido no enviés ben aviat reforços –al crit d’“A por ellos!” si fes falta– a lluitar contra el narcotràfic a Andalusia, per evitar almenys escenes dignes de qualsevol país tercermundista com ara l’esdevinguda fa una setmana a La Línia. La conclusió és que potser ja els està bé. De fet, l’anticatalanisme encara dona més rèdits que les polítiques més lògiques, no?