Sempre se sacrifica la dansa: per què?

Nit agredolça, dimecres, a l’estrena de Roméo et Juliette de Gounod al Gran Teatre del Liceu. Amb les veus principals, cap problema. En canvi, la posada en escena (Stephen Lawless) era insulsa i plena de tòpics (per exemple, van plantar una estàtua de Cupido a l’escenari per si no havíem capit la història). I el pitjor: van eliminar les parts de ballet, el vals i l’interludi orquestral, una pràctica malauradament habitual al Liceu. I més greu encara, en aquesta producció fan ballar el cor amb un resultat més que dubtós. És cert que les faldilles amb mirinyac tampoc faciliten gaire els moviments a les àgils cantants –ehem!–del cor, com tampoc les espases dels cantaires soldats. Si us plau: a cadascú la seva especialitat.