Fums i fúria

Fire And Fury (Foc i fúria) és un lli­bre del peri­o­dista ame­ricà Mic­hael Wolff, el qual, durant els pri­mers nou mesos de la pre­sidència de Donald Trump, visi­tava la Casa Blanca més o menys a pler (atès que no hi havia cap pro­to­col d’accés). La raó perquè des del mateix dia de la seva publi­cació (el 5 de gener) el lli­bre ha estat el més venut tant a la llista del NNew York Times com a Ama­zon, és perquè ens ofe­reix una des­cripció esbor­ro­na­dora del mateix pre­si­dent i del caos i nepo­tisme que l’envolta. A tall d’exem­ple, Wolff cita un e-mail de l’asses­sor econòmic de Trump, Gary Cohn, enviat a uns amics d’aquest, i després àmpli­a­ment difós. “És pit­jor del que et pots ima­gi­nar. Un idi­ota envol­tat de pallas­sos. Trump no lle­geix res, ni memoràndums d’una sola pàgina, ni els breus docu­ments de política: res. S’aixeca al mig de reu­ni­ons amb líders inter­na­ci­o­nals perquè s’avor­reix. I la plan­ti­lla tam­poc no dona per més. Kush­ner [el gen­dre de Trump] és un nen pri­vi­le­giat que no sap res de res. Ban­non [ales­ho­res, l’estra­teg en cap ultra­dretà de la pre­sidència] és un tor­ra­co­llons arro­gant que es creu més llest del que és. Trump, més que una per­sona, és una col·lecció de trets per­so­nals esgar­ri­fo­sos…” Déu n’hi doret. Ara bé, pot­ser la cosa més interes­sant del lli­bre és que ens demos­tra que els pode­ro­sos són capaços de dedi­car-se tant de temps als con­flic­tes pro­pis i per­so­nals que per­den de vista la rea­li­tat del país que gover­nen i fins i tot del món en què viuen. I no només a Was­hing­ton.