A la tres
Causa general
Cada dia que passa assistim a un nou capítol de la causa general contra l’independentisme que està confeccionat la Guàrdia Civil amb els informes que lliura als diferents jutges que investiguen la declaració d’independència i el referèndum de l’1-O. En aquesta fase de la instrucció és ben evident l’obsessió per muntar una trama a la mida de qui vol acusar, atribuint als investigats tàctiques de delinqüència organitzada, fet que per ara no compra el fiscal general de l’Estat (“ni tan sols tenim clara la tipificació dels fets”). Hi ha una obsessió per identificar els cervells i els ideòlegs, per identificar col·laboradors necessaris sota les pedres col·locant l’activitat política, i també la periodística, en el mateix pla que la delictiva.
Tot s’hi val per justificar el relat que estan construint, encara que falti a la veritat, si serveix per portar davant dels tribunals com més persones millor. L’objectiu és un, erradicar l’independentisme, i tant és si és per fer-ho cal teixir una teranyina de mitges veritats o directament de falsedats. Sota aquesta premissa, la llista de sospitosos augmenta cada dia que passa i, vist com van les coses, podria ser interminable. Arribats a aquest punt un es pregunta on està el límit. A mesura que avança la causa general contra l’independentisme creixen les veus que s’està tibant massa de la llei, vulnerant drets fonamentals per motius purament i estrictament ideològics.
Aquesta setmana entrem de ple en la segona fase del setge judicial contra l’independentisme iniciada al desembre quan el jutge Llarena va decidir investigar –abans imputar– Marta Rovira, Marta Pascal, Artur Mas, Mireia Boya, Anna Gabriel i Neus Lloveras en la causa oberta contra el govern i els Jordis per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. El magistrat, basant-se en els informes de la Guàrdia Civil, considera que van tenir un paper destacat i principal en el procés de ruptura. La causa general avança imparable, en espera que la justícia faci justícia, i no política.