Full de ruta
Una coral per Tarragona
L’anunci del Ministeri de Foment de convertir l’aeroport de Girona en la quarta pista del Prat, per davant del de Reus, ha tornat a burxar a la ferida entre els representants institucionals de les comarques de Tarragona. Que el govern de Madrid ens menysté, que això no pot ser, que que desgraciats que som. La llista de la maldestra planificació i execució de les infraestructures a la que és la segona àrea metropolitana de Catalunya i un dels pols industrials i de turisme més important del país és llarga. Tenim una estació de l’AVE a tretze quilòmetres de la capital; un projecte de construcció de l’estació intermodal al sud de l’aeroport i la connexió al l’alta velocitat mort de fàstic en un calaix; unes obres de l’A-27, que han de connectar Tarragona i Lleida, que s’han quedat encallades a Valls; una estació urbana de Tarragona que es quedarà sense trens de llarga distància... A això s’hi han de sumar projectes que ens deien que havien de dinamitzar l’economia que estan en parada tècnica o en parada absoluta, com és el complex d’oci Hard Rock, a Vila-seca i Salou, i que ha/havia de ser la nineta del turisme al sud d’Europa. La llista és més llarga. Però tan llargs com són els greuges de l’Estat ho és el temps que des del territori es demana que hi hagi un front comú entre els alcaldes i les institucions tarragonines. Si les dues grans ciutats del Camp de Tarragona, Tarragona i Reus, es toquen les esquenes i van en solitari per camins divergents poca cosa farem. Els alcaldes, tots, han d’aixecar la mirada i veure més enllà de la vorera dels seus carrers. Sense una veu unitària del territori no ens en sortirem. Algunes raons que ni volem saber deu tenir ara Madrid per haver decidit posar la mirada cap a Girona, a can Puigdemont. Però a Tarragona hem de fer un mea culpa. Fa uns dies, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ja va fer una crida a anar tots a l’una: “No sonem com una coral, sinó com un parvulari quan surt al pati”, va dir. Doncs va, fem una coral.