Sigueu feliços

La Declaració d’Independència dels Estats Units (1776) consagra la “recerca de la felicitat”, juntament amb la vida i la llibertat, com un dret inalienable de les persones. Això és el dret a cercar la felicitat, no pas el d’esperar que l’Estat vingui a servir-te-la; però el món va en direcció contrària. Ja existeix, per decisió unànime de les Nacions Unides, el Dia Internacional de la Felicitat, el 20 de març; un Consell Mundial de la Felicitat, think tank de polítics i investigadors que pretenen establir els estàndards de la felicitat com a mesures a què haurien d’atenir-se els governs, i una Coalició per la Felicitat Global, de sis països molt avançats en el tema: Kazakhstan, Mèxic, Costa Rica, Portugal, Eslovènia i els Emirats Àrabs Units, on fins i tot tenen un ministeri per la felicitat i la qualitat de vida. El Brave New World d’Aldous Huxley ja no és una novel·la d’anticipació, comença a ser un reportatge d’actualitat. Si fins ara enteníem la felicitat com l’estat d’ànim resultant de múltiples i variables circumstàncies que conflueixen per atzar i no per voluntat pròpia, falta poc perquè una autoritat global estableixi els paràmetres objectius pels quals ens podrem i ens haurem de considerar feliços; els refractaris seran comminats a rendir-se. Ja fa temps que, sempre fent veure que és pel nostre bé, ens van arribant missatges sobre quina dieta hem de seguir, quines creences hem d’acceptar i a què hem de dedicar el temps lliure. Serà en la mesura que ens hi conformem que el govern de torn serà vist com un bon agent de la governança mundial.