Miralls

Mirar-se al mirall per retrobar-se a un mateix és un fet rutinari de cada matí. Som el que apareix reflectit en aquella superfície llisa i polida. El mot mirall ve del llatí miraculum, és a dir “prodigi” o “fet admirable”, però malgrat l’etimologia estimulant i prometedora no hi ha sorpreses. L’espill ens retorna el que som. En paraules de Benet Salellas, l’exili d’Anna Gabriel a Ginebra obre un nou front polític i judicial per fer de mirall de les vulneracions de drets bàsics que hi ha a l’Estat espanyol. Un espill que s’afegeix al de Puigdemont a Brussel·les. A l’un i a l’altre –com a les sales de miralls dels parcs d’atraccions– es produirà el miraculum de poder veure les distorsions d’aquella democràcia espanyola que hauria pogut ser però que ja no és.