Censura a Arco

Havia assistit a les primeres edicions d’Arco, la fira de galeries d’art que cada febrer se celebra a Madrid. La feina de gestor cultural que llavors exercia afavoria el desplaçament. Vull dir que hi anava de gorra, convidat pels organitzadors del certamen o un organisme pròxim. Llavors Madrid estava de moda. La movida atreia molts peninsulars a la capital. Els catalans eren la majoria perquè tot i la movida promoguda per l’alcalde Tierno Galván i pel govern de Felipe González llavors imperant, Catalunya i més en concret Barcelona duien la veu cantant en matèria d’art i de cultura. Anaves a Arco i et passaves el dia parlant en català perquè gairebé totes les galeries eren catalanes, com eren catalans els artistes que hi duien a exposar-se. Un vespre vaig anar al teatre. Em vaig trobar veient Ninette y un señor de Murcia. El teatre era ple. Vaig riure, però quina connexió hi havia entre el disbarat de Mihura i el que s’exposava a Arco? No en vaig saber trobar cap. Quedava la possibilitat d’anar al cine. Almodóvar i les seves dones estridents feien furor.

Una edició d’Arco va ser per a mi memorable. Vaig decidir que no fumaria mai més cigarrets. N’havia fumat fins llavors massa: ros i negre. N’he oblidat el sabor, que ara em repugnaria. He perdut també el compte de quant fa de la sublim decisió. Bon senyal. De totes maneres, no vaig abstenir-me de fumar purets. Fumant-ne, vaig assistir a reunions paral·leles que Arco organitzava per discutir i parlar de gestió cultural, la meva activitat. Tothom fumava i ho feia pertot. En sortir de la reunió, t’espolsaves el jersei i en sortien volves de fum com, sortint del teatre, me n’havien sortit de pols.

He dit que la majoria d’artistes eren catalans. De físicament presents només hi vaig detectar els joves, els que buscaven fer-se un forat en la fama. De consagrat, per exemple Tàpies, no en vaig veure mai cap. La seva galeria exposava la seva obra, però ell es quedava a Barcelona. Llavors ja m’hauria hagut de malfiar d’Arco: transaccions de marxants i poca cosa més.

Aquest any un artista madrileny ha presentat un conjunt de retrats que representen els presos polítics que l’autoritat governativa nega que existeixin a Espanya. Entre ells, els encarcerats catalans. Vaig pensar: mira, un intel·lectual castellà sensible al procés o, si més no, a les injustícies. L’endemà, els amos de les instal·lacions que acullen Arco li havien fet retirar els quadres. Escric això quan la retirada s’acaba de produir. Protestaran els altres artistes? Abandonaran Arco, que és el que haurien de fer, ells, les galeries i els marxants? Em trobo en encesa espera. L’haurien abandonat els de la movida davant un cas de censura semblant i havent-hi Catalaunya en litigi?