El bumerang

The New York Times, The Guardian, Le Figaro, Libération, la BBC. Són alguns dels mitjans internacionals que s’han fet ressò dels atacs continus i sostinguts a la llibertat d’expressió que es viuen a l’Estat espanyol. La censura a Arco de l’obra sobre els presos polítics de Santiago Sierra s’ha convertit en un perillós bumerang per a la imatge internacional de la democràcia espanyola. La sentència que condemna a presó el raper Valtonyc o els titellaires empresonats per enaltiment del terrorisme són citats en alguns d’aquests mitjans com a exemples complementaris de la regressió de drets que es viu a Espanya. Per contrarestar el desgast que li genera a aquest suposat estat de dret l’existència de presos polítics i exiliats, i amb l’anunciada estratègia de recórrer en darrera instància al Tribunal Europeu dels Drets Humans, el rei va moure fitxa amb una reunió amb el president del Tribunal d’Estrasburg, Guido Raimondi. És cert que l’exili de Puigdemont a Bèlgica i d’Anna Gabriel a Suïssa pot incomodar els socis europeus: comencen a ser un problema per a les cancelleries que Mariano Rajoy no sap resoldre. A més, amb totes aquestes retallades de drets, La Moncloa difícilment podrà guanyar la batalla de l’opinió pública internacional, de la mateixa manera que la va perdre amb les porres i la violència de l’1-O. I no s’equivoquin: primer es mouen els ciutadans i, després, i sovint a la força, els seus líders. Tot arribarà.