A la tres
Estic cansat de...
Estic cansat de veure com els agents policials que van apallissar els nostres avis l’1-O perquè volien votar, i els seus superiors, reben homenatges i són promocionats, de veure com els nostres líders polítics són empresonats pel greu delicte d’implementar els resultats de les eleccions, que els nostres líders socials rebin el mateix càstig per haver defensat una opció política pacíficament, que els nostres representants escollits el 21-D hagin de fer reunions i pactes gairebé d’amagat davant l’amenaça de poder acabar a la presó, que l’Audiencia Nacional i el Tribunal Suprem usin els informes del jutjat 13 contra els líders sobiranistes en una pràctica més que dubtosa, que la Guàrdia Civil i la fiscalia inventin veritables pel·lícules per no dormir per intimidar tothom que vulgui lluitar per la independència, que gran part de les manifestacions, ben lícites, de l’unionisme acabin amb agressions, que es dispari, sí, que es dispari, contra les finestres de les cases que tenen estelades als balcons sense que els Mossos hagin fet encara ni una detenció, que s’agredeixi ciutadans pacífics pel simple fet de portar un llaç groc, que es condemni un raper per una cançó, que es retiri una obra d’art perquè parla de presos polítics, que es pressioni arreu i es pagui amb favors inconfessables per aturar la projecció internacional del procés, que es truqui al president d’una companyia per exigir-li que tanqui la seva fàbrica a Catalunya, que es persegueixin professors per haver explicat als seus alumnes per què les seves aules estaven destrossades el 2 d’octubre, pallassos, mecànics...
En canvi, no em cansa gens que els nostres representants polítics denuncien dia sí i dia també que hi ha presos polítics. No em cansa gens l’actitud de Roger Torrent o de Marta Madrenas o de Dolors Sabater. I no només això, si ells defalleixen, els substituirem per d’altres que mantinguin aquesta dignitat dempeus. I això fins que l’Estat espanyol entengui que està davant d’un conflicte polític que no té una altra sortida que la política. O l’empenyem a prendre-la encara que no ho entengui.