Pallassos i bufons

Jordi Pes­ar­ro­dona, el pallasso i regi­dor de Sant Joan de Vila­tor­rada que ha estat impu­tat per un delicte d’odi i per resistència a la Guàrdia Civil durant l’1-O, va sin­te­tit­zar l’acti­tud pacífica del movi­ment ciu­tadà posant-se una bola d’espuma ver­me­lla al nas, al cos­tat d’un agent d’aquest cos armat que cus­to­di­ava la porta del Depar­ta­ment de Gover­nació durant l’escor­coll del 20 de setem­bre. Albert Boa­de­lla, que s’ha auto­pro­cla­mat bufó després de ser joglar, ha acon­se­guit a Madrid el favor ofi­cial que no va obte­nir a Bar­ce­lona i l’agraïment ser­vil i el cúmul de res­sen­ti­ments que s’hi va endur l’han por­tat a ser un ariet de l’anti­ca­ta­la­nisme.

Pallasso i bufó són parau­les que s’han usat equi­vo­ca­da­ment com a sinònims. Men­tre que un pallasso fa ser­vir l’espec­ta­cle per donar ale­gria als altres, un bufó con­ver­teix la seva idi­o­tesa en un espec­ta­cle per adu­lar el poder. Un pallasso es lliura gene­ro­sa­ment a l’espec­ta­dor per arren­car-li un som­riure i un bufó es ven interes­sa­da­ment als pode­ro­sos per obte­nir-ne pri­vi­le­gis. Un pallasso obre el seu cor a la soli­da­ri­tat men­tre que un bufó obre el seu fetge per escam­par-ne el fel. Un pallasso pretén esban­dir els mals humors i un bufó es diver­teix sem­brant zitzània. Un pallasso s’enrola en acci­ons solidàries que por­ten ins­tants d’ale­gria a les zones cas­ti­ga­des per la guerra i als hos­pi­tals i un bufó col·labora amb les for­ces de repressió que els seus amos llan­cen con­tra els dis­si­dents. Un pallasso crea moments de feli­ci­tat, men­tre que un bufó crea tabàrnies per con­rear la cris­pació.